Enviat per: xalujas | 24/05/2018

TEST MALLES SALOMON AGILE 3/4 TIGHT M

A l’hora de còrrer per la muntanya hi ha moltes opcions per equipar-se i per a la part inferior també les opcions són diverses. Ja us he portat els resultats de diferents tipus de pantalons (amb malles compresives i no compresives, pantalons lleugers, etc). Avui us porto el test d’unes malles que trobareu al catáleg d’aquesta primavera/estiu 2018 de la casa francesa Salomon. Avui les protagonistes són les malles Agile 3/4 Tight M.

Aquestes malles de la familia Agile són unes malles pirates per sota del genoll. Són unes malles lleugeres de només 159 grams de pes en la talla L i que s’ajusten perfectement a la cama sense comprimir. Això és important de saber per a totes aquelles persones que no els hi agrada anar embutits dins unes malles. Aquestes queden perfectament posades durant tot l’entrenament. Estan fetes amb el teixit AdvancedSkin i ActiveDry que dona lleugeresa, llibertat total de moviments i, a més, gestionen perfectament la humitat i mantenen el fred a ratlla. Són molt útils amb un gran rang de temperatures, entre els 0 i els 15 o 20 graus. Són ideals per a la primavera i a l’estiu si fem més alta muntanya. Aquestes Agile també ens protegeixen del rajos solars UVA i UVB amb protecció 50. Porten un detall reflectant al costat esquerra per a ser vistos en hores nocturnes. A la part de la cintura teniu un cordill semi-elàstic per a lligar-vos-les bé i una butxaca posterior amb cremallera per portar des de claus a un gel o barreta.

Les Agile 3/4 Tight M les he portat en dies freds de 0 graus i amb una mica de vent i la veritat és que protegeixen bé i ràpidament et conserven el calor corporal. Així que comences a suar, la temperatura es manté constant i l’excés de calor i suor l’expulsa cap a fora. La sensació a l’hora de portar-les posades es de suavitat i de segona pell, m’agrada no sentir les cames amb pressió per enlloc. Si ens les ajustem bé de la cintura, quan comencem a còrrer elles soles es posen a l’alçada correcta per sota del genoll per a que ni ens molesti ni ens enrecordem d’elles en cap moment. Ja podem fer els moviments que volguem que queden ben posades sempre. Es poden portar tant per fer sortides més suaus com en dies que toquin fer series o entrenaments més exigents. L’única pega que els hi he trobat és que si us agrada endinssar-vos per corriols molt tancats i amb bardisses, haureu d’anar amb compte, perquè us quedarà la marca de l’enganxada, tot i que evidentment no es desfilarà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És una opció perfecte per a tots els corredors de tots els nivells que corrin tant per muntanya com per ciutat i a un preu interessant. Les prodreu utilitzar cada dia perquè tant si les renteu a rentadora en programes curts com si les renteu a mà, s’eixuguen molt ràpid i al dia següent les tornareu a tenir disponibles!

Anuncis
Enviat per: xalujas | 04/05/2018

Test Suunto Spartan Ultra

Ara fa un any vaig fer el test al rellotge Suunto Spartan Sport, i avui us porto un altre model d’aquesta casa finlandesa, el Suunto Spartan Ultra. Aquest model Ultra té algunes diferències notables amb el model Sport que en aquest article intentaré desgranar.

El Suunto Spartan Ultra és un rellotge GPS que podreu fer servir en 80 esports diferents, cadascun d’ells amb paràmetres específics i configurables. Té una pantalla tàctil i a color que podreu fer anar inclús durant l’activitat, a més de tres botons que us ajudaran a moure-us pels diferents menús i pantalles. Té una brúixola i un sensor baromètric amb FusedAlti que ofereix una informació d’altitud més precisa, a més d’una alarma de tempesta. Per a tots aquells que us agraden els esports aquàtics que sapigueu que també és submergible fins a 100 metres. El bisell és d’acer inoxidable amb un vidre de safir molt resistent, la corretja és de silicona i s’adapta perfectament a tots els canells i la carcassa és de poliamida. Tot aquest rellotge només pesa 73 grams.

IMG_6908

– BATERIA
La duració de la bateria dependrà de l’ús que li donem. Si utilitzem el GPS amb una freqüència de posicionament d’un segon, podem tenir bateria fins a 18 hores, mentre que si utilitzem l’estalvi d’energia i la freqüència del GPS l’augmentem, podrem fer servir el Spartan Ultra fins a 140 hores. Per carregar la bateria utilitzarem l’adaptador USB que inclou la caixa i la connexió amb el rellotge es fa a través d’un sistema imantat amb 4 pius metàl·lics. D’aquesta forma podrem carregar el rellotge mentre fem una ultra si portem una bateria portàtil.

– CONFIGURACIÓ I PERSONALITZACIÓ
Un cop ens adaptem als menús, no trigarem gaire a configurar-lo. A més si el connectem a un PC o MAC a través del programa Suuntolink podrem actualitzar el software i modificar els paràmetres a través de la web de movescount.com. A través de la web podrem triar quins esports fem normalment i podrem triar quines pantalles predeterminades utilitzarem, o les podrem personalitzar en cada moment. Per exemple ritme, velocitat, freqüència cardíaca, altitud acumulada, altura, temps i una infinitat de valors i mitjanes més. També podrem configurar l’esfera del rellotge que veurem quan el tinguem en repòs. De fet, no hi haurà dos Suunto Spartan Ultra iguals.

– FUNCIONS
Té moltíssimes funcions i per a fer-ho més amè us destacaré les que personalment més m’han cridat més l’atenció:

Començo pel seu sistema de navegació GPS I GLONASS. Gràcies a les potents antenes, que estan repartides al voltant del rellotge i que ens tindrà localitzats en qüestió de segons, tenim una pantalla en tots els esports, amb el nom de molles de pa. Així veiem quin recorregut hem fet i si ens perdem, podrem tornar pel mateix camí. També podrem carregar rutes i punts d’interés a través de movescount.com i seguir-les mentre sortim a la muntanya. Així anirem segurs en tot moment.

Si comprem un Spartan Ultra amb el pulsómetre, podrem entrenar a partir de les zones de freqüència cardíaca, sabrem les calories que cremem, el Peak Training Effect, que és una mesura per saber com de dur ha sigut l’entrenament i el temps de recuperació entre sessions.

Podrem programar entrenaments a través de movescount.com i així sabrem que ens toca fer abans de començar cada dia. Així podrem arribar al nostre objectiu ben preparats.

També podrem programar els intervals i series abans de començar un entrenament amb el seu respectiu temps de descans entre sèries.

En el mateix Spartan Ultra veurem la càrrega d’entrenaments amb un resum dels darrers 30 dies amb anàlisis més complets i tendències de càrrega a la web de movescount. Podrem consultar el descans i la recuperació afegint les sensacions de cada entrenament un cop acabem i podrem dir-li les hores que dormim cada dia per a saber com va la nostra recuperació.

Acabaré les funcions més interessants afegint que podrem fer servir el Suunto Spartan Ultra com a smartwach, és a dir, veurem i notarem amb una vibració les notificacions del nostre smartphone connectat via Bluetooth, veurem també les calories que cremem i les passes que fem cada dia podent posar objectius diaris. També via Bluetooth el connectarem a l’APP Movescount per a IOS i Android per poder passar els nostres entrenaments de forma senzilla i còmode.

– ENTRENAMENT
És molt senzill la seva manipulació, ja sigui a través de la seva pantalla tàctil o a través dels tres botons que tenim. Podrem accedir als menús i a les diferents pantalles ja sigui desplaçant el dit amunt i avall o a la dreta i a l’esquerra. Si suem o plou i la pantalla es mulla no la podrem fer servir amb comoditat, llavors necessitarem els botons per moure’ns pel rellotge sense cap problema. Els botons funcionen amb molta precisió i són molt suaus. La pantalla té una gran resolució i la veurem amb facilitat inclús amb molta il·luminació diürna. Podrem triar entre el fons clar o fosc.

– MOVESCOUNT
A través de la web tenim totes les funcions configurables del Spartan Ultra, totes les dades personals i corporals, les dades de cada entrenament, totes les nostres rutes més l’opció de trobar-ne d’altres membres de movescount, planificar entrenaments i trobar plans d’altres esportistes. No us ho acabareu pas. També podreu connectar movescount amb altres xarxes com per exemple Strava.

Aquest potent rellotge va destinat sobretot a esportistes que els agradin els entrenaments o competicions de llarga duració, que vulguin tenir dades exactes i precises de tots els paràmetres. És ideal per a corredors, triatletes, nadadors, muntanyencs i evidentment també es pot fer servir dins del gimnàs. I com que té un disseny molt xulo i elegant el podreu fer servir per al dia a dia sense cap mena de problema.

 

Enviat per: xalujas | 20/04/2018

TEST SABATILLES SALOMON XA ELEVATE

Del catàleg de la primavera/estiu d’aquest 2018 hi ha una novetat que m’ha cridat molt l’atenció, són unes sabatilles polivalents, estables, amb molta durabilitat i a més ben protegides. Estic parlant de les noves SALOMON XA ELEVATE.

Aquesta sabatilla pesa 331 grams en la seva talla 46 2/3. Evidentment no és la sabatilla més lleugera, tot i que no és excessivament pesada per tota la protecció i prestacions que ens ofereix. Té 25 mm d’alçada al darrera i 17 mm davant, donant un drop de 8 mm, que és perfecte per a la majoria de corredors. Començaré amb una descripció fisica de la sabatilla.

Començo per la sola, és la Premium Wet Traction Contagrip. Aquesta sola ofereix una bona tracció per tots els terrenys en general, però on més suc li treureu és en terrenys tècnics, corriols difícils, humits i tous. També en zones rocoses i descompostes. Aquesta sola ofereix, a més, durabilitat, on podreu fer més de 600 quilòmetres sense cap mena de dubte.

Continuaré amb l’entresola que està format per un ADVANCED CHASIS lleuger, que controla el moviment, gestiona l’energia per aconseguir una trepitjada que ofereix eficiència i estabilitat. L’entresola d’Energy Cell+ dona una gran amortiguació, també té una làmina de Profeel film que ens protegirà de l’impacte de pedres  a les plantes dels peus i ens donarà un plus d’estabilitat en cada trepitjada. L’EVA comprimida de doble densitat acabarà donant confort i amortiguació a tota la sabatilla.

Pugem més amunt i trobem l’estructura superior que envolta el peu. Està fet amb tecnologia SENSIFIT per envoltar el peu des de la sola fins als cordons, proporcionant un ajust segur i molt còmode. Aquestes SALOMON XA ELEVATE es lliguen com la majoria de la casa francesa, amb el sistema QUICKLACE, d’enllaçada ràpida i pràctica amb una butxaca per guardar els cordons que sobren. 

Dins de la sabatilla disposa d’una plantilla de EVA moldejada que proporciona una bona amortiguació i un suport anatòmic del peu.

IMG_6610

La part superior de la sabatilla està feta d’una malla oberta i transpirable que afavoreix l’expulsió de la suor i la calor interna del peu, però també significa que l’aigua entra amb certa facilitat a l’interior, sobretot si posem el peu dins d’un gran bassal o dins d’un riu.

Per acabar la descripció física falta parlar de les proteccions. A la part davantera té una puntera sintètica que evitarà que ens fem mal si xutem una pedre o un tronc.

Un cop feta la descripció física de cada element de la sabatilla, començo amb les sensacions que he tingut en cada situació i com ha respost aquesta XA ELEVATE. El primer cop que te les poses notes una bona sensació de confort ja que per la part interior està ben recoberta d’elements tous, sobretot per la part del taló. Vaig notar que no és la sabatilla més flexible del catàleg i que caldria fer uns quants rodatges per a que s’adaptés a la perfecció al meu peu. La protecció també va ser una de les bones sensacions que vaig tenir.

Els primers dos dies de rodatges van servir per a l’adaptació, que va ser més ràpida del que m’esperava, i a més, ja vaig veure que la lamina de Profeel Film anava molt bé perquè gairebé no notava cap impacte de pedra a la planta dels peus. En pista forestal o camins fàcils la sabatilla va anar molt bé, tot i que sabia que no li treia tot el suc. Tot i ser una sabatilla per fer quilòmetres, potser no és per a fer rodatges molt ràpids o series, o curses curtes i molt explosives.

Un cop fet els primer rodatges vaig anar pujant el nivell d’exigencia i vaig anar posant la sabatilla una mica més al límit. L’he posat per corriols amb molt desnivell i per diferents tipus de terra. En pujada la sola té una gran tracció en roca seca i humida, en terrenys tous a causa del fang també s’agafen molt bé, de fet he pogut fer bones pujades sense patir en la gran majoria de terrenys. En baixada tenia dubtes en terrenys més humits, però un cop les he provat, aquests han anat desapareixen. En baixades abruptes en roca seca, en canals enfangades i toves, alguna que altra tartera descomposta i pedra humida, les XA ELEVATE s’han comportat a la perfecció i no he patit relliscades, poden baixar amb seguretat. A més he notat una gran estabilitat en tot el peu evitant així rebredades de turmell. L’amortiguació ha sigut de gran utilitat sobretot a l’hora de fer salts per saltar obstacles del camí.

Al ser una sabatilla protegida, no he patit a l’hora de xutar una pedra ni cap element del camí i les plantes dels peus, després de més de 20 quilòmetres han acabat intactes.

Per acabar només afegiré que aquestes Salomon XA ELEVATE van destinades per a la majoria de corredors, sobretot per a tots aquells que pesin més de 75 quilos i vulgin una sabatilla per fer rodatges llargs o curses de més de 30 quilòmetres per terrenys més complicats i tècnics. 

cartellromanic

Com cada any i espero que durant molts més, una de les curses que tinc apuntades al calendari és la Romànic Extrem que enguany ha arribat a la seva 6ª edició, la que és la meva 4ª participació consecutiva. M’agrada molt fer diferents curses, però quan una t’atrapa doncs la fas cada any, i aquesta és una de les poques que sempre cau. Que té d’especial? Doncs per començar canvien el recorregut cada edició i així no tens cap obsessió amb el crono d’anys anteriors, això ajuda, a més, a conèixer diferents racons de la Vall de Bianya i diferents esglésies romàniques amb una gran història al seu darrere. També la implicació dels seus habitants, que any rere any contribueixen al fet que la Romànic sigui un èxit. Amb aquests ingredients de primera qualitat l’organització ho té tot per cuinar una cursa que ja és un referent a casa nostra.Perfil Romànic Extrem

IMG_6931

Bossa del corredor

Aquest 2018 em va acompanyar el meu sogre, el Siscu. Al voltant de les 7 del matí ja havíem aparcat per així poder tenir temps de recollir el dorsal i fer-la petar amb els amics. El Guillem Marchal ja rondava per allà, el Miquel Àngel arribava en aquell moment també i sobretot amb els amics de la Vall de Bianya, el David Darné (organitzador i director de cursa), l’Albert Murillo (disc-joquei i tècnic de so) i com no l’Uri Batista (fotògraf). Després de posar-nos al dia, moment d’escalfar una mica i ens situem a la línia de sortida.

Foto: Siscu Olmos

Falten pocs minuts per a les 8 del matí i de moment no plou, però el cel, molt amenaçador, vol ajudar a fer més èpica la Romànic d’enguany. Darreres consignes del David segons abans de la sortida i compte enrere. M’acomiado del Miquel Àngel i del Guillem, tinc moltes ganes de córrer, tinc molta motivació i crec que arribo en prou bona forma física. Tret de sortida, i ara si comença la Romànic Extrem 2018.

Foto: Uri Batista

Els primer quilòmetre el faig a bon ritme al costat de l’Edu Villalba i tenim el cap de cursa a pocs metres, entre ells a Jordi Gamito. Així que comença a ondular-se el camí els primers corredors es van allunyant i l’Edu també comença a marxar. El primer corriol que ens durà dalt de Sant Miquel del Mont comença dret i no dona respir en cap moment. Cadascú agafa la seva posició fins que al cap de 30 minuts arribem dalt on hi ha el primer dels avituallaments. Ambient espectacular que coincideix amb l’inici de la pluja i que ja no ens abandonarà en cap moment. L’ambient em recorda als vídeos que he vist de Zegama, fang, boira, pluja i gent amb banderes i esquellots animant!

Foto: Uri Batista

Parada ràpida i salutació al fill del David que està a dalt ajudant als corredors. Primera baixada per corriol tècnic per tornar a guanyar metres a Ventolà i ara si baixada tècnica fins a Els Morrals. La pluja és insistent i aviat els corriols es comencen a enfangar molt. Abans del segon avituallament travessem la carretera principal per sota, per un pont que han il·luminat. Just abans de sortir del pont tenim el segon avituallament. Parada ràpida per carregar aigua i menjar alguna cosa sòlida.

Els següents metres estem desprotegits de la pluja i comença deixar-nos ben xops. Decideixo no esperar més i em poso la jaqueta impermeable Salomon S-LAB HYBRID JAQUET que ja no em trec  més fins al final. Passo ràpid per la carena del Puigsolana i em dirigeixo a Sant Martí de Capsec. Alguns trams comencen a relliscar una mica, però el fet que hagin passat pocs corredors fa que es pugui córrer una mica. En 1h30′ arribo al quilòmetre 13, al tercer avituallament. Gaudeixo d’aquesta església romànica del segle XII i la tinc pendent de visitar amb la família, és preciosa i no té res a envejar amb d’altres molt més conegudes. Parada per menjar i omplir un dels dos bidons amb aigua i comença la segona part de la Romànic, molt més dura i molt més tècnica.

Aquesta segona part comença amb pujada continuada fins al Puig de la Cau, per alguns corriols recuperats per l’organització. Guanyem gairebé 400 metres en poc més de 3 quilòmetres. Ens desviem ara del recorregut de la mitja marató i nosaltres ens dirigim cap al Montpetit i el Montmajor. Primer, però toca una baixada llarga fins a Can Planes. Abans, a mitja baixada, quart avituallament. Toca recuperar-se de la pujada i toca omplir dipòsits perquè ara ens ve un dels primers grans murs.

Un cop rodegem la masia de Can Planes, ben maca per cert, tenim una de les poques zones per córrer una mica, tot i que només són uns centenars de metres. Comencem l’aproximació al Montpetit per unes rampes duríssimes, d’aquelles que et deixen clavat i veus que les cames comencen a patir. Estem al quilòmetre 20,5 i la pluja ajuda a refredar les cames. Pateixo molt i quan penso que ja he arribat, només és una il·lusió, queda un tram planer i després les darreres rampes molt dures fins al cim. Em pregunto si això és el Montpetit, com deu ser el Montmajor que el farem d’aquí a pocs quilòmetres. Tinc a un corredor a pocs metres però no l’acabo d’atrapar; tranquil·litat, he d’anar al meu ritme. A falta de pocs metres per fer el cim em trobo per darrera a la primera de les noies, la Mila Duran. Li dic que per davant no té cap noia més i durant la baixada del Montpetit encara la tinc a una desena de metres per darrera. M’acabarà passant al cinquè avituallament. La baixada fins al Mercer de Toralles la fem per un corriol molt estret, enfangat i on es fa difícil baixar de pressa sense menjar-te algunes branques. Un cop a baix i sota una pluja molt insistent, arribem, ara si, al cinquè dels avituallaments.

Una de les dones voluntàries que hi ha sota una carpa ajudant als corredors em reconeix i ens fem una foto plegats. Em dóna ànims i la veritat és que els necessitava. Anava justet d’energia i amb les cames rígides com a troncs. Portava una bona ‘pàjara’ i no hi havia manera d’agafar bon ritme. Menjo bé i carrego líquid per afrontar el Montmajor i surto pocs segons després de la Mila Duran, però ja no l’atraparé en tota la cursa tot i que la veuré més endavant.

Gairebé tal com sortim de l’avituallament comença la pujada. El primer tram em començo a trobar bé i puc pujar a ritme, però la darrera part se’m fa interminable. Torno a patir i les cames es tornen a posar rígides en els darrers metres. Suposo que la temperatura baixa i l’aigua no ajuda. Dalt del Montmajor tinc rigidesa i alguna ombra de rampa als bessons i ara toca baixar, i que millor que fer-ho que per una zona tècnica de roca que has d’anar amb compte de no caure i patir un bon ensurt. El primer tram el faig força lent i conservant, vull arribar al final i no cal arriscar en aquest tram força perillós. La roca està mullada i és fàcil relliscar. Anem baixant i el corriol no deixa de ser tècnic amb molta roca que no permet córrer gaire. La baixada és força llarga fins a l’Hostal de la Vall del Bac i en teoria aquí tindríem el sisè avituallament, però per comoditat per a tots l’han posat un quilòmetre més enllà per estar sota cobert a Llongarriu. La sort és que durant la baixada no m’avancen corredors tot i que se m’apropen alguns. Aguanto la posició i durant la pujadeta fins al penúltim dels avituallaments els mantinc a ratlla i encara em puc apropar a algun que veia de lluny. Estic ja al quilòmetre 31,5 i les cames comencen a despertar i començo a tenir bones sensacions. Em prenc un gel, omplo el segon bidó que portava buit només amb sals i menjo bé en aquest sisè avituallament. Revifo i en pocs metres acabo atrapant a tres o quatre corredors.

Fem el Coll de Passa-serres i la baixada junts. Aquesta penúltima baixada és molt complicada perquè els corriols són autèntiques pistes de patinatge. Rellisquen molt i necessites els arbres per frenar i no acabar a terra. Tot i això no puc evitar caure un cop. Últim avituallament per carregar un últim bidó d’aigua i prendre un últim gel i creuar els dits de tenir-ne prou per fer els darrers 5 quilòmetres. Continua la baixada enfangada fins al final. Acabo per avançar als tres corredors amb els que anava durant tota la baixada i en la zona planera abans del Puigsolana els hi trec uns metres. Puc córrer a ritme de gairebé 4 min/km, però a la darrera pujada a la carena del Puigsolana, el fang i les rampes als abductors fan de les seves. He de parar uns segons perquè sóc incapaç de moure’m. El fang fa que necessiti l’ajuda dels arbres per remuntar els darrers 80 metres de desnivell positiu. El tram es fa duríssim i veig que l’objectiu de baixar de les sis hores se m’escaparà per pocs minuts. Un cop dalt, darrer tobogan fins a l’arribada. On l’any passat vaig volar, enguany és una de les zones més relliscoses i enfangades del recorregut. Costa trobar una bona traçada sense risc de caure. Els corredors que m’han avançat en la pujada els tinc a uns cent metres. Un cop a baix queda un quilòmetre planer. Pujo un parell de marxes més, per qué em trobo amb aquella ‘xispa’, i em vaig apropant. Per primera vegada he vingut a la Romànic a “competir” dins del meu nivell, i ja que he decidit no córrer amb els amics, ho donaré tot fins al darrer metre. A falta d’uns cent metres avanço a dos dels corredors i entro a meta amb un temps de 6h07’30”. Acabo molt content per les sensacions, tot i la pàjara entre els quilòmetres 20 i 30. És molt normal tenir mals moments en una marató, però he sabut aguantar sense posar-me molt nerviós i menjar i beure bé per acabar amb energia.

DSC09355

Foto: Siscu Olmos

DSC09361

Foto: Siscu Olmos

Arribo cansat i xop de dalt a baix. Em trobo al Siscu que em felicita i al David que li faig un breu resum de com ha anat tot. Ja li dic que ha sortit més desnivell positiu del que havien dit i que aquest any han parit un recorregut més exigent i tècnic. La pluja i el fang han acabat de col·laborar en fer més èpica aquesta Romànic Extrem. Després d’una dutxa i posar-me roba eixuta és el moment de fotre’m un entrepà de botifarra i un iogurt de la Fageda que saben a glòria. La faig petar amb l’alcalde d’Hostalnou, amb l’Albert Murillo, el David Darné, la Núria Picas i alguns corredors que ens anem trobant any rere any a la Romànic, comencem a ser com de la família. Just quan decidim tornar cap a casa arriba el Miquel Àngel, enfangat, xop i molt cansat, però amb una cara de felicitat que no cap en ell. Al Guillem no el veig, però via whatsapp ens posem en contacte i em diu que ha sigut la marató més dura que ha fet mai. Enhorabona a tots els que heu participat, per què de veritat és que no ha sigut gens fàcil fer els 41,5 quilòmetres!

DSC09357

Foto: Siscu olmos

DSC09365

Fotos: Siscu Olmos

Vull acabar agraint a tota l’organització i voluntaris per fer una Romànic de 10, que tot i les dificultats meteorològiques, ho han fet a la perfecció, amb un gran marcatge, avituallaments molt complets, bon ambient a l’arribada i en molts punts del recorregut i per què tot han sigut facilitats i ajuda. Moltes gràcies a Salomon i a Suunto per deixar-me testejar els seus millors materials i a Vicens Sports per confiar en mi i donar-me tota l’energia per poder acabar aquesta Romànic tant dura. Un agraïment als amics que m’han acompanyat a la Romànic i a tots els que s’han interessat per mi! Al Siscu per aixecar-se tan d’hora i aguantar tantes hores fins que he acabat. I com no a la Llúcia, que tot i quedar-se a casa, em va acompanyar durant tota la Romànic.

Ara toca deixar les curses llargues de muntanya aparcades a un costat durant un temps per motius familiars que em tindran molt ocupat. Toca encetar una nova etapa, la més important de la meva vida, amb una motivació infinita. Crec que ara començaré una gran ultra!

· Classificacions

· Move Suunto

Enviat per: xalujas | 06/04/2018

TEST PARAVENT SALOMON FAST WING JKT

Us porto els resultats del test que li he fet aquestes darreres setmanes al nou paravent de Salomon Fast Wing JKT. És una paravent lleuger, apte per a la majoria de butxaques i útil per a tots els corredors vagin al ritme que vagin. És molt útil per a dies ventosos i per a dies amb pluja fina.

Per començar explicaré com és aquest paravent. Aquesta jaqueta pesa només 96 grams en la seva talla L, el que significa que després dels paravents de la familia SLAB, és el més lleuger. Està fet amb el teixit Ripstop doble i utilitza les tecnologies MotionFit per a un ajustament actiu i AdvancedSkin Shield per a un confort corporal protegint de la humitat i el fred. Té una butxaca al pit que ens pot servir per a guardar claus, un gel o el mòvil i que en cas de que no sigui necessari el parevent, es pot guardar tot ell en aquesta butxaca ocupant molt poc espai dins de la nostra motxilla. La cremallera és sencera i es molt fàcil i suau de pujar i de baixar amb una sola mà. A més té una tira amb clic a l’alçada del pit, per si volem còrrer amb la jaqueta mig obert i d’aquesta forma fa que el paravent no ens molesti. El tallatge és curt de cintura perquè la idea és que ens protegeixi sobretot del vent i les manigues són de tendència llarga per a que no ens quedi curt. Té uns detalls reflectants que ens ajudarà a ser vistos en hores nocturnes. A sota de l’aixella hi ha una micro forats per on s’evaqua l’excés de calor corporal. El teniu disponible en diversos colors diferents, blanc, vermell i blau.

En cop te’l poses a sobre d’una samarreta ja notes lleugeresa i quan surts a l’exterior en un dia ventós ja notes que el vent no et molesta. Sobretot aixó és més evident quan ja portem una estona corrents i comencem a suar, que és quan el vent refreda la suor i podem agafar fred. La Fast Wing JKT evita el refredament i manté la nostra temperatura. A mesura que anem suant, els forats de les aixelles ajuda a l’evaquació, i només si suem molt notarem que el paravent se’ns quedi una mica arrapat a les mànigues. He sortit a còrrer tant a ritmes alts com a ritmes més suaus i en tots els casos la jaqueta s’ha comportat a la perfecció. S’adapta perfectament a tots els moviments dels braços, i si a part de còrrer també us agrada els terrenys més tècnics on necessiteu les mans, no us molestarà gens.

No porta caputxa, per tant no és pot considerar un impermeable, però en dies de pluja fina us anirà molt bé, i evitarà que us mulleu el pit, i si a més fa vent, evitareu que l’aigua us faci agafar fred. L’he provat en dies freds al voltant dels 0 graus amb una samarreta tèrmica a sota i en dies al voltant dels 10 graus amb només una samarreta de màniga curta a sota. Crec que si fa molt de vent la podreu utilitzar fins als 15 o potser 20 graus, amb més temperatura potser us molestarà. Evidentment això dependrà de com sigueu de fredolics.

Aquest paravent us el podreu treure mentre correu i amb una mica de pràctica el podreu plegar dins de la butxaca del pit i d’aquesta forma el podrieu portar a la mà perquè ocupa molt poc espai i si porteu motxilla us cabrà a dins de qualsevol butxaca.

IMG_6828

Com he dit és ideal per a la majoria de corredors i a un preu molt competitiu per a un ús diari i també de competició.

Aquest passat diumenge 25 de març del 2018 s’ha disputat la primera edició d’una nova cursa dissenyada i organitzada per Klassmark. Venint d’aquests organitzadors ja saps que el més fàcil és que tot vagi sobre rodes i tant el recorregut com l’organització sigui perfecte o gairebé perfecte.

tcostabrava118-DSC_9545

Foto: Oriol Batista

Hi havia tres distàncies per poder triar, la Marató, la mitja o trail i l’express. La primera  sortida es feia des de Pals amb final a Palamós i la resta la sortida i l’arribada era a Palamós. En el meu cas en particular vaig triar la Trail, de 21,8 quilòmetres i 750 metres de desnivell positiu. Així la vaig viure jo.

perfil

Després de passar a recollir al Guillem Marchal, arribem a Palamós a les 9 del matí, una hora abans de la sortida. Sense problemes per aparcar anem cap al pavelló dels 50 metres per recollir el dorsal i fer un cafè. Ens canviem i amb menys de 5 minuts per escalfar ens col·loquem a la zona de sortida. Arribem tard i per tant ens situem més cap enrere del que voldríem. En un principi la sortida havia de ser al Passeig marítim, però la pluja de les darreres 36 hores, el vent i la pluja que anava caient a estones, van fer que els organitzadors decidissin amb bon criteri traslladar-ho tot dins del pavelló.

Foto: Oriol Batista

 

Sortida puntual a les 10 del matí amb la música de Piratas del Caribe i comencem el primer quilòmetre pels carrers de Palamós. Tenim temps de trobar una bona posició i comencem el Guillem i jo a un ritme força alt. Anem avançant a corredors, que tot i així molts també surten molt de pressa. Quan deixem l’asfalt ens endinsem en una riera fins que ja agafem els primers corriols.

Foto: Oriol Batista

Foto: Oriol Batista

Aquí comença la primera part divertida. Corriols i pistes amb constants desnivells que es poden fer corrent i em trobo bé, així que vaig agafant un bon ritme des de l’inici. La primera part de la Trail és molt ràpida i la segona part és més tècnica i lenta. Cap al quilòmetre 4 li guanyo uns metres al Guillem i l’animo que pugi una marxa més, però al final em diu que tiri endavant. Acabo agafant el meu propi ritme i em vaig allunyant de mica en mica.

Arribo al primer avituallament i només agafo un grapat de gominoles i continuo endavant. Porto a sobre un bidó amb sals que m’arribarà perfectament fins al segon avituallament. Aquest següent tram tenim alguna pujada que costa córrer, però són curtes i just després baixada, és així constantment. Passem per la barraca de Dalí i Puig del Terme com a llocs emblemàtics, i de lluny veiem el mar que sembla una mica remogut. Segueixo a un bon ritme i de tant en tant vaig avançant corredors, vaig amb confiança i tinc bones sensacions.

En una de les fortes pujades aprofito per menjar-me un torró tou de massapà de Vicens Sport, i 200 metres abans del segon avituallament em prenc el primer gel, d’aquesta forma només caldrà que begui un glop d’aigua i ompli el bidó amb més sals minerals. Acabo menjant unes gominoles més i després m’adono que potser no calien i la panxa es queixa lleugerament. Massa sucre. Per sort no va a més.

Surto del segon avituallament passat el quilòmetre 11 en 1h02′. Estic content per què estic complint l’objectiu parcial que m’havia marcat. Al cap de pocs metres de sortir de l’avituallament creuem els Jardins de Cap Roig. No hi havia estat mai, i la veritat és que són macos. Tinc pendent una visita amb la família. Un cop sortim dels jardins comença l’aventura. Comença el Roc’n’Roll o com un corredor ho va definir el Far West.

Foto: Ferran Soler

Foto: Ferran Soler

Ens espera 4 o 5 quilòmetres d’autèntica bogeria. S’han de creuar una sèrie de caletes espectaculars, on s’han de salvar grimpades i desgrimpades amb corda, cadenes metàl·liques, ferrades, roques que s’han de saltar amb compte i per si això era poc, el mar una mica revoltat que ens anava mullant els peus o com en una ocasió, em va mullar fins a la cintura.

El que em passa pel cap és que no sempre s’ha d’anar a l’alta muntanya per gaudir de corriols tècnics, i per moments tinc la sensació d’estar enmig de la muntanya, escoltant de fons el Mediterrani una mica emprenyat. Enmig de la cala Estreta em trobo al Gerard Freixas, director de la cursa controlant que el mar no es poses més perillós i just aquí és quan una onada esclata contra mi arribant-me l’aigua fins a la cintura. M’ha refrescat i m’ha deixat els peus ben xops. En poques ocasions he fet curses amb tanta aigua als peus i encara sort que les Salomon SLAB Wings 8 SG s’han eixugat prou de pressa per acabar la cursa sense llagues.

Foto: Oriol Batista

Els primers metres després de la refrescada m’ho prenc amb calma, les cames se m’han refredat una mica i en pujades on podria córrer em costa ara agafar ritme i en baixades noto els peus molt xops i em rellisca una mica el peu dins de la sabatilla. Així que baixo amb precaució. Al cap de pocs minuts, i gràcies a anar un punt més lent però sense parar en cap moment, em torno a trobar bé i arribo al tercer avituallament. Molta gent no para i em guanyen uns metres. Paro després d’haver pres un gel energètic, bec aigua i omplo mig bidó de sals per arribar al final sense rampes.

En pocs segons torno a reprendre la marxa i en pocs metres torno a estar al costat de tots els corredors que no han parat. Em trobo molt bé i amb molta energia i “xispa”. Així que pujo una marxa més per fer ràpidament els darrers 4 quilòmetres. Escales amunt, escales avall, creuem una gran platja, i vaig avançant més corredors. Última pujada important i encara continuo tenint força, així que no em guardo res, endavant. De lluny veig més corredors i a l’alçada del port de Palamós n’avanço un grup d’uns 5 o 6 corredors. Creuo el centre històric del poble a tota velocitat i ja al Passeig Marítim n’acabo avançant a un parell més. Fa dues setmanes que estava aquí amb la Llúcia, i pensant en això em dóna energia per no afluixar i acabar sabent que ho he donat tot. Tenia moltes ganes de córrer ràpid i sabia que si el dia acompanyava, ho podria fer. Al final he acabat amb 2h11′ i en 40a posició. Acabo molt content de com ha anat i sobretot de les bones sensacions que he tingut en tot moment. En dues setmanes toca la Romànic Extrem a la Vall de Bianya, i si tot va bé serà l’última gran cursa durant força temps. La família em tindrà ocupat!

Foto: Joan Farrerós

Foto: Joan Farrerós

Una de les poques coses que la gent es va queixar va ser a l’hora de dutxar-se, que l’aigua estava gelada i es feia difícil. Això ho hauria d’intentar cuidar una mica més Klassmark, és l’única nota negativa. Per tota la resta cap problema amb res, i el més important és que la gent de Klassmark et dóna una confiança sabent que dissenyen un recorregut i que el tenen controlat en tot moment. Això evita molts accidents, tot i que sempre n’hi pot haver, està clar.

Vull acabar donant les gràcies a tota la gent de Klassmark, per preparar una cursa tan maca i especial i marcar el recorregut el dia abans sota unes condicions meteorològiques molt adverses. Tots els voluntaris que el dia de la cursa van estar aguantant el vent, la fresca i la pluja durant hores i a tota la gent que ens va animar durant el recorregut! Com no donar les gràcies al Guillem, el meu company de fatigues. I li vull agrair a la Llúcia tota la paciència que té amb mi, t’ estimo!!

Enviat per: xalujas | 24/03/2018

Test Motxilla Salomon Agile 2 SET

Us presento una de les novetats del nou catàleg de Salomon per aquesta primavera/estiu 2018. La casa francesa ha renovat les motxilles de la serie Agile i avui us porto la nova versió de l’AGILE 2 SET.

La seva funció principal és la de poder portar líquid a la part davantera. Va destinada a tots els esportistes que normalment porten cinturó d’hidratació i ara vulguin el líquid d’una forma més accessible. Està pensada per a entrenaments curts i ràpids o curses que demanin poc material.

És una motxilla tipus armilla, petita de només 2 litres de capacitat i que queda ajustada a l’alçada del pit. Pesa només 182 grams i només la trobareu en una talla. Us la podreu ajustar a través de les cintes laterals i pectorals. Éstà feta del texit 3D Airmesh que dona adaptabilitat en moviment i suavitat evitant fregaments amb la pell i que, a més, transpira perfectament.

img_6640.jpg

Gairebé totes les butxaques es troben a la part davantera. Trobareu dues grans per a poder dur els dos bidons sofflasks inclosos amb la motxilla. Els bidons queden perfectament ajustats amb cintes elàstiques en la part superior. Si no us agraden aquest tipus de bidons podreu posar ampolles d’aigua per exemple. Davant de les butxaques dels bidons hi ha dos butxaques més on podreu guardar des de barretes o gels, als guants, el buff o l’ipod. També teniu una butxaca més amb cremallera per a guardar el mòvil, les claus o alguna targeta. A la part posterior només trobareu una butxaca oberta per a que pogueu guardar un paravent i la manta tèrmica. En aquesta butxaca posterior també hi ha un clauer per a guardar les claus.

És una motxilla on s’aprofita perfectament cada espai. Per a sortides curtes de fins dues o tres hores va molt bé. Si en alguna cursa demanen més material es quedarà petita, però la seva principal funció, com he dit, és la de substituir un cinturó d’hidratació.

Un cop te la poses per primer cop, li has de dedicar uns minuts per ajustar-te-la bé amb les cintes laterals i pectorals. Un cop ja ho has fet queda perfectament ajustada i llavors només cal utilitar els dos sistemes twinlink amb clic del pit per a posar-te-la de forma senzilla. Un cop surts a còrrer la motxilla no rebota, queda ben ajustada i els dos bidons et queden molt a prop de la boca per poder beure sense apartar la vista del terreny. Tant en ritmes ràpids com en ritmes més suaus és molt còmode de portar i ràpidament te n’oblides que la portes posada.

Podriem dir que Salomon ha utilitzat tecnologies de les seves germanes S-LAB per a aquesta motxilla? Doncs si. Per què les motxilles S-LAB estan confeccionades amb l’ajuda de corredors professionals de l’equip Salomon i es busca sempre el màxim rendiment amb el mínim pes possible. Algunes d’aquestes tecnologies s’han traslladat a les motxilles de la gamma AGILE, en el cas d’avui l’AGILE 2 SET, que estan pensades per a un públic molt més ampli i són molt més accessibles en quan a preu. D’aquesta forma podem tenir una gran motxilla amb molt bones prestacions a un preu més reduït.

Enviat per: xalujas | 08/03/2018

TEST MIZUNO HAYATE 4


La casa japonesa Mizuno ens porta de cara a aquesta primavera/estiu 2018 una nova versió, i ja és la quarta, de les Hayate. Així a gran trets i com presentació ràpida, us dic que són unes sabatilles agressives dissenyades per donar un màxim rendiment en entrenaments ràpids i per a la competició en curta i mitja distància. És una sabatilla amb la que notareu més el terreny, tot i que això ja en parlarem té la seva part negativa.

És una sabatilla lleugera de només 330 grams en una talla 46. És molt dinàmica i s’adapta perfectament al peu. Aquestes Hayate 4 té una sola de la casa Michelin amb un taquejat molt prominent i agressiu que ens servirà per tenir una molt bona tracció tant en terrenys fàcils, com en terrenys tous o en pujades o baixades tècniques. Mizuno utlitza la tecnologia Wave a tota l’entresola per a donar-nos estabilitat i amortiguació a tota la sabatilla. A més utilitza una altra tecnologia anomenada XtaRide que dona flexió entra la part davantera i la part posterior fent que el peu s’adapti a tot tipus de superfícies. També té insertada en la part davantera una plataforma ESS Rock Plate que ens protegirà dels impactes de roques i pedres. És una sabatilles de perfil baix, amb 25mm en la part posterior i 16mm en la part davantera, tenint un drop de 9mm.

IMG_6496

La part superior està formada per un teixit molt resistent i lleuger que transipira molt bé, tot i que no evita l’entrada d’aigua a dins del peu. La llengüeta esta cosida al upper i així evita que pedres, terra o fang ens entri a la sabatilla. El coll de les Hayate 4 és més gruixut per a que el turmell quedi més ben agafat. Porta uns cordons gruixuts que un cop els tensem i en els lliguem fan que tota la sabatilla quedi ben ajustada i no haguem de parar per re-ajustar-la posteriorment.

La primera sensació que vaig tenir quan me les vaig posar per primer cop va ser de suavitat i comoditat. Vaig tenir el peu molt ben recollit i les proteccions interiors em van agradar molt. Així que sense dubtar-ho vaig sortir a còrrer una mica. Amb el terreny tou a causa de les pluges del darrers dies, les Hayate 4 van respondre a la perfecció. La seva tracció tant en pujada com en baixades moderades ha sigut molt bona i el taquejat agressiu en forma de V invertida dona una molt bona resposta. Cap part de la sabatilla rellisca i la tracció és molt bona inclús en trepitjades laterals. En terrenys més tècnics amb roca, pedra humida i terrenys tous com gespa o fang moderat la tracció també ha sigut molt bona, sense relliscades. Donen molta confiança en baixades difícils. També les he provat fent series a ritmes més alts i el rendiment és espectacular. La resposta és ràpida i la lleugeresa ajuda a anar ràpid. He fet series al voltant dels 3’30” a 3’40”.

Un dels dies que les vaig provar va nevar, el que vaig aprofitar per provar-les amb neu verge amb un gruix màxim d’uns 10 centímetres. Pensava que relliscaria, i per a la meva sorpresa tant en pujades i baixades moderades vaig poder còrrer segur sense relliscar cap vegada.

L’única pega que li trobo és que tot i portar la placa ESS Rock Plate a la sola de la part davantera notes molt el terreny i quan portes una estona corrent comences a notar les pedres a la planta dels peus. Penseu que la part davantera només medeix 16mm, el que significa que l’amortiguació és una mica més justa. Aquestes Mizuno Hayate 4 anirien destinades per a corredors que vulguin còrrer ràpid per la muntanya, que pesin menys de 75 i que vulguin fer distàncies curtes de com a molt 21 quilòmetres. Tot això és orientatiu per què també dependrà de la vostra tècnica de carrera. Com millor tècnica, més quilòmetres podreu fer amb elles sense patir dels peus.

Són unes sabatilles amb una gran relació qualitat/preu, que li treureu molt de suc i que us duraran molts quilòmetres, com la majoria del calçat Mizuno, que amb les seves soles Michelin teniu Hayate 4 per a quilòmetres. A més la podreu trobar en diferents colors!

Enviat per: xalujas | 08/03/2018

Montserrat Sky Race 2018 – 04/03/2018

Així vaig viure aquesta edició 2018 de la Montserrat Sky Race de Klassmark. Al final vaig trigar 2h52’56” i vaig entrar en una gran 20a posició. Ha sigut el primer dorsal que em poso aquest 2018 i he gaudit de la cursa com feia molt que no gaudia.

Us deixo aquest video, espero que el disfruteu.

Enviat per: xalujas | 08/02/2018

Test Frontal Petzl NAO+

Entre el material obligatori de moltes curses i sobretot en gairebé totes les ultres hi ha el frontal. Normalment no donem gaire importància a aquesta part important del material, i en moltes ocasions una ultra la podem tirar pel terra per culpa d’haver triat un que no s’adaptava a les nostres necessitats, o simplement no ens hem volgut o pogut gastar una mica més, i d’aquesta manera estar segurs que no ens donarà cap ensurt durant una cursa. En les darreres setmanes he tingut la sort de provar un frontal referent en la seva gamma, el NAO+ de la casa francesa Petzl. És un frontal molt potent de fins a 750 lúmens, amb un feix de llum múltiple, és recarregable, programable i configurable gràcies a l’aplicació MyPetzl Light. Evidentment és resistent a l’aigua, tot i que no submergible.

El tema dels frontals és tot un món i s’han de tenir moltes variables en compte. Els lúmens és la brillantor que pot arribar a donar un frontal amb les bateries carregades al 100%, i la màxima autonomia dependrà de la intensitat a la que posem el frontal. És a dir, com més estona utilitzem el frontal al màxim de la seva potència, menys autonomia tindrem, i tot i així la majoria de frontals perden lúmens a mesura que van perdent bateria.

img_6327.jpg

Per començar explicaré com és aquest frontal Petzl NAO+. L’he pesat i són 193 grams bateria inclosa. Està composat per dues peces unides entre si per dues cordes elàstiques en forma de U. La part davantera és on estan les làmperes i és la part més important. Davant de tot té dos leds diferents, un molt focalitzat per a il·luminar el més lluny possible i un altre al costat per il·luminar els metres més propers i amb un focus més obert. La unió de tots dos leds és el que fa que la il·luminació en carrera sigui diferent a la resta de frontals i converteix a aquest frontal en un dels millors. Per sobre dels dos leds hi ha el sensor del Reactive Lighting que s’encarrega de la il·luminació que ens arriba per donar-nos més o menys llum segons com ho tinguem configurat. A la banda dreta hi ha l’interruptor que podrem fer servir sense problemes amb guants i serveix per encendre el frontal, per canviar la potència i per canviar del mode Reactive al mode constant. Amb aquest interruptor quadrat també podrem bloquejar el frontal per evitar que s’encengui per error i evitar la pèrdua de bateria. També trobarem un indicador de color blau per saber quan el frontal està connectat via bluetooth amb el nostre dispositiu mòbil.

A la part posterior és on tenim la bateria de liti de 2600 mAh i que podrem recarregar a través d’un conector USB. La bateria triga aproximadament unes 6 hores en carregar-se completament. En aquesta part del frontal tenim, a més, un indicador per saber el nivell de bateria que ens queda. També tenim una llum vermella que en algunes ultres ens demanen i que la podrem tenir en mode intermitent, fixe o apagada i que podrem configurar a través de l’aplicació mòbil. Petzl també ens ofereix la possibilitat de dur la bateria a la motxilla o al cinturó, perquè en el cas que correm per sota dels zero graus, la bateria ens durarà menys, i d’aquesta forma adquirint el kit cinturó NAO+ podriem dur la bateria més calenta i per tant fer que ens duri més.

Després d’explicar com és i quines són les seves principals característiques, explicaré una de les seves principals propietats, la configuració amb l’aplicació MyPetzl Ligth, disponible per a IOS i Android. Desde l’aplicació podrem configurar-lo via bluetooth. Tenim uns presets de fábrica que estan molt bé segons si volem fer trail running, alpinisme, senderisme, vivac o multiactivitat. A més podrem crear-ne de nous i configurar 3 potències de llum per a Reactive Lighting i 3 més per a Constant Lighting, és a dir podrem dir si volem que el frontal ens il·lumini a més distància o si volem que la bateria ens duri més, sabent en tot moment el que aquesta ens durarà. Desde l’aplicació també podrem configurar la llum vermella posterior, podrem configurar la intensitat de la llum manualment i a més podrem enviar missatges en codi morse al frontal en cas d’emergència.

Una altra de les seves principals característiques és el Reactive Lighting, que ens donarà la possibilitat que el frontal varii la intensitat de llum depenent la claror que li arribi al sensor. Això ajudarà als nostres ulls, perquè sempre tindran la mateixa claror i no s’hauran d’adaptar constantment a diferents intensitats, depenent si estem enmig del bosc, a camp obert i si mirem un mapa. Així també allarguem la duració de la bateria perqué no caldrà que que estigui constantment al màxim. En el cas que hi hagi boira o estiguem molt aprop d’una carretera o urbanització és possible que el frontal ens doni poca llum amb el mode Reactive, però ho canviem a Constant i sempre tindrem la mateixa intensitat.

Amb aquesta bateria de 2600 mAh tindrem llum per estona. Per fer-nos una idea, en una de les proves que vaig fer, el vaig tenir a la seva màxima potència combinant el mode Reactive i Constant durant 1h40’ i només vaig gastar el 49% de la bateria. El que significa que hagués tingut bateria gairebé 4 hores a la màxima potència combinant els dos sistemes. Tot i així si només hagués utilitzat el mode Reactive a la màxima potència tindria una bona estona més de bateria. Segons Petzl a màxima potència en mode Reactive, és a dir 750 lúmens i llum per il·luminar fins a 140 metres, tindriem bateria durant 6h30’ i a màxima potència en mode constant en tindriem durant 1h30’. En mode Reactive i tenint un màxim de 320 lumens que ens donarien per il·luminar fins a 85 metres de distància, tindriem bateria fins a 15 hores.

L’he provat en camins, corriols i a camp obert, tant en pujada com en baixades. També ho he provat en corriols amb neu i no enlluerna i dóna molt bon relleu en tot moment. La combinació dels dos leds dóna molta profunditat als camins. En tots els casos els sistema Reactive ha funcionat perfectament i en cap cas he dubtat cap a on seguia el camí. Si mirava cap al terra tenia il·luminat una cinquantena de metres amb un focus molt obert il·luminant els marges del camí. Si aixecava el cap el feix de llum superava els 120 metres il·luminant els punts més llunyans i en cas de fer una cursa nocturna seria més que suficient per veure les marques reflectants. Una bona forma de tenir bateria més estona és tenir el mode Reactive amb una potència mitjana en les pujades, i utilitzar la màxima potència en les baixades més díficils i tècniques o quan necessitem il·luminar a la distància per trobar un punt concret. El que m’ha sorprés aquest frontal respecte d’altres, és que no es mou al cap. Queda perfectament ajustat gràcies al tensor de la part posterior i quan vas corrent la llum no tremola ni es desplaça hortitzontalment ni verticalment, a no ser que movem el cap expressament. Vaig tenir la sensació de ser una màquina de tren que porta les llums a la part superior.

Aquest frontal NAO+ està destinat per a totes aquelles persones que corren, caminen, fan BTT o fan qualsevol altra activitat durant les hores nocturnes. Té una gran fiabilitat tan en entrenaments com en carrera. És veritat que té un preu elevat però les prestacions que té no te les dóna cap altre frontal.

Older Posts »

Categories