Enviat per: xalujas | 10/09/2017

TEST JAQUETA SALOMON S-LAB HYBRID JKT U


Us presento una de les joies de Salomon. La jaqueta més lleugera, més minimalista que a més de paravents és impermeable. És la jaqueta que utilitzen els membres de l’equip Salomon. Ells han ajudat als tècnics de la casa francesa a la confecció d’aquesta gran jaqueta.

Comencem per les propietats. Només pesa 90 grams (la més lleugera dels impermeables). No té cap cremallera adicional, només té la del pit i arriba a l’alçada del melic. No té cap butxaca. Porta elements reflectants al braç, al pit i a l’esquena per ser vistos si sortim de nit. Té una caputxa amb una cinta interior que un cop ens ho posem al cap farà que no es mogui durant tot l’entrenament o competició. Les mànigues tenen una goma elàstica que ajusta perfectament als canells. A la cintura hi ha una altra part més ampla, elàstica i una mica compresiva que ajuda a que la jaqueta quedi perfectament ajustada a la cintura i posteriorment serveix per guardar-la dins la propia malla i la portem a la cintura sense que ens molesti. Aquesta és una gran novetat d’aquesta jaqueta i aquest sistema l’han anomenat Quick Stash. El tallatge utilitza la tecnologia Motion Fit per a tenir llibertat total de moviments. Amb ella tindrem una impermeabilitat i una transpiribilitat de 10.000 mm de columna d’aigua.

S’han utilitzat dues tecnologies, el Advanced Skin Dry en la part de membrana per tenir impermeabilitat i el Advanced Skin Shield en la part de paravents. Allà on es dificil mullar-se com per exemple les axiles o la part baixa de l’esquena, hi ha la tecnologia Skin Shield per protegir-nos del vent i no tant de l’aigua i així la fa més lleugera. A més té microforats per evaquar perfectament la sudoració. En la resta té tecnologia Skin Dry amb membrana per evitar l’entrada d’aigua.


Com ja he dit el tallatge esta fet amb ls tecnologia Motion Fit, el que ens permet llibertat total i absoluta de moviments. Començant per la caputxa que s’adapta al cap amb una cinta interior i ens permet moure el cap totes direccions sense que la caputxa es mogui o caigui. Baixant pels hombros fins als braços. Alla on cal hi ha més tela per moure els braços en totes direccions sense notar cap estrabada i sense que ens sobri tela. Tot a la seva justa mesura. L’esquena té una mica més de tela per a que poguem dur qualsevol motxilla Salomon SLAB per dins. Així serà més fàcil posar-nos i treure’ns la jaqueta en moviment i sense que haguem de tocar la motxilla per a res. També així tindrem sec tot el que portem a dins. El teixit elàstic dels punys i de la cintura ajuda a que la jaqueta quedi perfectament ajustada i que es mogui gens.

En carrera el rendiment ha sigut increïble des del primer moment. He notat lleugeresa comparat amb qualsevol jaqueta amb membrana. Silenci perquè no fa soroll com les altres. He fet forces quilòmetres i he pogut còrrer a ritmes alts, amb vent i pluja i s’ha comportat perfectament i com més li exigeixes a la jaqueta més notes la diferència respecte la resta.

L’única cremallera que té funciona perfectament, suau per pujar i baixar amb una sola mà. A l’alçada del pit hi ha un clip que ajuda a que si correm amb la jaqueta oberta no se’ns mogui mentre correm i així tinguem una millor ventilació.


Quan acabem amb ella podem fer dues coses; ens la treiem de dalt s baix i la pleguem dins del teixit elàstic de la cintura amb el sistema Quick Stash i la portem com si fos un cinturó o ens la treiem com una desuadora, la fem en una bola i ocupant molt poc espai la podem guardar en qualsevol butxaca de la motxilla.

Aquesta Salomon S-LAB Hybrid JKT U és una jaqueta per competició i per a entrenaments exigents. Evaquareu molt bé la suor i anireu molt lleugers, tant si la porteu posada com si la dueu a la motxilla o com a cinturó. Per dir només un però, és que si heu d’estar en una ultra de moltes hores sota una pluja molt forta potser us recomanaria la seva germana Bonatti Pro per què podria ser que acabés entrar una mica d’aigua. Per a maratons de muntanya o curses inferiors és una jaqueta que li treureu totes les prestacions que té.

Video explicatiu:

 

 

Anuncis
Enviat per: xalujas | 03/08/2017

Ultra del Catllaràs (29/07/2017)

Després d’haver d’abandonar l’any passat per lesió i després d’un any en que he pogut entrenar sovint per la zona, he pogut finalitzar una de les curses que mès il·lusió em feia. Ha sigut especial per què el Catllaràs té alguna cosa que no sabria definir que t’atrapa (tot i que darrerament estan fent jnes deforestacions descontrolades que no m’agraden gens), especial per què l’he fet sencera amb un gran amic com el Guillem Marchal, tot i que vaig coincidir amb l’Abel Garcia, el Juli Cuenca i l’Àlex Martínez que rondava la zona.

Foto: Siscu Olmos

Arribo a La Pobla de Lillet divendres a la tarda per recollir el dorsal i ja es respira un bon ambient esportiu. Em trobo al Juli i al Guillem i ja la fem petar. Moment per descarregar el cotxe, sopar, preparar la roba i el material del dia següent i a dormir.

Apuro una mica i em llevo a les 04:45h (la cursa comença a les 06:00h). Esmorzo suau i baixo a la sortida amb el Siscu, el meu sogre. Allà em trobo amb el Guillem i el David, un amic seu; i l’Abel a primera linia de sortida. S’apropa el moment, ara si, focs artificials, música i tret de sortida! 375 corredors prenem la sortida, dels quals només 262 vam creuar la linia de meta. Això mostra la duresa dels més de 51 quilòmetres i 3600 metres de desnivell positiu acumulat.

Foto: Siscu Olmos

Foto: Siscu Olmos


Comencem força al davant per evitar els taps als primers corriorls. Pujada a Falgars per la Cova de la Verge. Aquesta pujada exigent escalfa les cames i les deixa a punt pel que vindrà després. En 43 minuts arribem al Santuari de Falgars, anem sobre el ritme previst i de moment les cames i els genolls vam bé. Continua la pujada ara més suau fins al Pla de Sant Cristòfol. Aquí girem a la dreta i combinant pista i corriol tècnic perdem altura creuant el Coll de la Sobirana i ara una mica de corriol tècnic i trenca-cames ens encarem a la baixada fins a Sant Julià de Cerdanyola, primer avituallament i punt quilomètric 14. Cal parar, beure, menjar i carregar aigua pel segon tram fina a Malanyeu. Arribem en 1h53′, anem sobre l’horari previst per baixar de les 10 hores.

Sortim de Sant Julià encara amb la fresca matinal i amb el Pedraforca davant nostre. El Guillem va una mica tocat de l’estòmac i les cames li van pesades, però amb ritme còmode avança sense problemes. Ara tiro una mica d’ell, tot i que més endavant necessitaré la seva ajuda. Passem per la pujada de la Creueta a través de corriol tècnic amb pujades i baixades on es fa difícil agafar un ritme. Cada trepitjada és diferent i cal prestar atenció per no caure. Baixada fins a Malanyeu on trobem el segon avituallament. Quilòmetre 21 i anem sobre el temps previst, 3h11′. Com en cadascun dels avituallaments ens trobem voluntaris que ens carreguen aigua als bidon i ens ajuden en tot. Tu només cal que pensis que vols menjar.

Foto: Uri Batista

Foto: Uri Batista

Sortim de Malanyeu i ens dirigim a la Nou del Berguedà. Abans tocarà pujar fins al Graell de Pujals i còrrer per 9 quilòmetres, molts d’ells tècnics. Per començar tenim una grimpada amb corda i escala. Just en aquest punt i quan comença la pujada forta i interminable ens trobem al Uri Batista, gran fotògraf que ens dispara amb la seva càmera. Les vistes valen molt la pena, si aixeques el cap veus el Cadí, el Pedraforca, la Central Tèrmica, la Baells i les muntanyes de l’Alt Berguedà. Un cop a dalt comença una primera una primera part de baixada que acaba en un tram de pista forestal, aquí girem a l’esquerra i fem una darrera pujada que fa que les cames s’enrampin lleugerament. Ara si, baixada llarga i dura fins a la Nou. Començo a baixar darrera del Guillem, ell baixa millor i jo vaig més segur. Bueno més segur fins que no sé que xuto amb el peu dret i quan em dono compte estic aterrant de morros al terra. Em foto una bona òstia i per sort és en un corriol tou amb no gaires pedres. Parem uns minuts per netejar les ferides del genoll esquerra i evaluar els danys. M’ha saltat el tapping del genoll esquerra, ferideta i cop al colze esquerra, guant esquerra trencat, cop i ferida al maluc esquerra i un bastó trencat. Continuem baixant xino-xano i estic endolorit. Començo a veure els fantasmes de l’any anterior i veig un possible abandonament a La Nou una altra vegada. Baixem lentament i de mica en mica el dolor afluixa i veient que les ferides són petites veig que podré continuar. Per fi arribem al poble de La Nou, i just a l’entrada veiem a la Llúcia i al Siscu, animant i fent-nos fotos. 

Foto: Siscu Olmos

Foto: Siscu Olmos


Els hi explico la caiguda i els hi dic que em trobo bé per continuar. Li demano a la Llúcia si em pot portar un pal del cotxe per poder continuar. Parem una bona estona que aprofitem per menjar un plat de pasta, fruita i beure líquid. Carreguem i ens refresquem. Abans de marxar arriba l’Abel i veig que va bé. M’acomiado de la meva familia i ara ja els veuré a La Pobla de nou. Última refrescada amb la manguera i reprenem la maxa.

Foto: Llúcia Olmos

Sortim de La Nou primer en lleugera baixada i en pocs metres comença una pujada que no acabarà fins a dalt dels 1654 metres del Sobrepuny, també conegut com el Putu Sobrepuny. En menys de 4 quilòmetres guanyem gairebé 900 metres d’alçada. El corriol al principi és pedregós, en moments frondós i amb bardisses i més amunt ample per treballs de deforestació i al final corriol de muntanya. La idea amb el Guillem és intentar agafar un ritme còmode i no parar fins a dalt. I així anem fent, avancem a uns quants corredors i en poc més de 1 hora i quart arribem al cim. Parem un parell de minuts per fer-nos unes fotos i gaudir d’unes vistes immillorables.

Comença una llarga baixada. Primer una baixada directe on calen mans per agafar-se als arbres i després corriol amb força desnivell. Controlant molt el desgast de cames anem baixant sabent que encara ens queda una part dura de cursa, però com a mínim el Sobrepuny ja ens l’hem tret de sobre! Ens treiem uns quilòmetres més de baixada per pista forestal fins arribar a una zona de pícnic. Allà ens tobem un avituallament extra d’aigua abans de començar a pujar a Sant Romà de la Clusa. La calor comença a intensificar-se, així que carregar bidons i refrescar-se es torna obligatori.

La pujada no és gaire llarga però es fa interminable. Menjo un turronet de Vicens Sport i amb això arribo en condicions al quart avituallament. El Guillem pateix més i començo a tirar d’ell. Marco ritme i s’enganxa a mi. Per fi arribem a Sant Romà de la Clusa! Estem al quilòmetre 38 i portem 7h20′. El Guillem s’apodera de la síndria i jo d’un entrepà de formatge. Menjo també síndria i bec un got de cola. Recarreguem bidons i em remullo amb una dutxa d’aigua freda! Ara si, podem encarar els darrers 14 quilòmetres amb pujada al Padró inclosa!

Sortim pujant pel GR. La pujada fins al Padró serà llarga peró no serà tan dura com la del Sobrepuny. El primer tram és frondós i la calor la mantenim a ratlla. Em trobo bé i amb energia i començo a pujar amb ritme. Amb nosaltres puja el David, un noi de l’equip Matxacuca. Al principi anem tots tres, però abans d’arribar al final de la part boscosa el Guillem em demana que baixi una marxa.

Comencem ara una zona sense arbrat. Així que per sort l’airet que corre fa més suportable la calor. Continuem amunt i ens trobem un altre avituallament extra d’aigua. Per sort ens podem refrescar i carregar bidons de nou. Ho agraïm perquè fins al Xalet del Catllaràs tenim un trocet i més val portar aigua de més. Fem un bucle per arribar al Padró i ens fan baixar primer i pujar després per un corriol obert per l’organització. Maleeixo al Gerard Freixes perquè a qui no se li enrampa un quadriceps se li enrampa una cella. Impossible còrrer, així que a caminar i que passi aquest tram. Quan ens donem compte arribem al Padró, el punt més alt de l’Ultra del Catllaràs amb 1764 metres. Parem i després d’una foto pel record comença una baixada de 6 quilòmetres fins a La Pobla.

Comencem a baixar per un corriol obert per l’organització. On no hi havia res ara es camí tècnic on cal anar amb els cinc sentits. Ens ho passem bé baixant i després un tram de pista forestal arribem al deforestat Joc de Pilota (han destrossat un emblema del Catllaràs, espero que les autoritats facin el que calgui per a que no torni a passar). Continuem baixant i avançant a alguns corredors fins al Xalet del Catllaràs. Aquí parada ràpida per carregar aigua i menjar algunes xuxes. Portem 9h29′ el que significa que si fem els darrers 3 quilòmetres en 31′ baixarem de les 10 hores que era un dels nostres objectius. No és impossible però caldrà còrrer molt i amb 48,5 quilòmetres a les cames i la calor de les 15:30h serà un bon esforç final. Ara vaig tocat de peus i les cames no van fines i el Guillem ara va més fresc que jo, així que m’anima i tira ell muntanya avall.

La veritat és que o s’ha fotut un coet al cul o no entenc la velocitat amb la que baixa. M’obligo a seguir-lo i el corriol tècnic per la zona de l’empalme passa ràpid. Correm molt i mirant el rellotge veig que si no ens adormim ho podem aconseguir, això si, per poc. El corriol que va a parar al GR de Falgars fa lleugera pujada i aquí la calor és forta. Afluixem una mica i un cop al GR un altre cop avall com si no hagués demà. En algun moment em passa pel cap frenar i arribar per sobre de les 10 hores, però apreto dents i tiro i tiro fins que veig el Parc d’Aventures. Ens queda menys d’un quilòmetre i ho podem aconseguir. Avancem a dos corredors més i ara ja estem gairebé a l’Ajuntament de La Pobla. 9h59′. Ens quedem 120 metres i ho aconseguirem. Arribem a la Plaça del Fort i alla veig als meus sogres i a la Llúcia amb les càmeres en mà! Baixarem de les 10 hores! M’agafo de la mà del Guillem i amb un saltiró creuem plegats la linia d’arribada. Som feliços tot i estar destrossats.

Foto: Llúcia Olmos

Foto: Klassmark

Foto: Llúcia Olmos

Ens fa mal tot i les cames estan al límit de les rampes. Ens quedem al terra una bona estona bebent el recuperador i aigua a l’ombra. Vull treure’m les sabatilles per refredar el peus però les rampes m’ho impedeixen. Sort del Juli que m’ajuda i me les treu. Ni el Kilian té aquesta ajuda! Gràcies Juligaan!!! Jo et rebatejaré com a Juligraaaaan! 

Foto: Siscu Olmos


Només 8 minuts més tard arriba l’Abel amb la seva filla agafada a la mà, quin gran moment! M’alegro molt per ell! És una gran persona que he conegut aquest darrer any a La Pobla!

Per fi acabo per primera vegada l’Ultra del Catllaràs. Ha sigut dura però espectacular. El dissabte s’acaba amb unes birretes amb la Llúcia i el Juli. Imprescindible aquestes xerrades de radio i de la vida amb l’amic de Girona!

Acabaré agraïnt al Gerard Freixes pel tracte rebut en tot moment, un plaer haver-te conegut. Infinites gràcies a tots els voluntaris que ha fet fàcil les coses, sou imprescindibles! Moltes gràcies a Salomon i Mizuno pel material que he pogut utilitzar durant l’ultra i durant els entrenaments. Imprescindibles també l’ajuda de Vicens Sport que gràcies als turrons no m’he quedat sense energia en cap moment. I com no estic agraït a tots els amics que s’han interessat i m’han preguntat, als meus pares pel suport i als meus sogres i a la Llúcia per la paciència i venir-me a recollir a l’arribada i donar-me l’energia per acabar a La Nou!

La menció final és per al Guillem Marchal, que em fet un equip imbatible i que si tenia dubtes de cara a l’Ultra Pirineu, ara tinc clar que amb la col·laboració mutua tenim més a prop la linia d’arribada. Ho aconseguirem plegats! Gràcies, moltes gràcies!!

Foto: Siscu Olmos


– Move de Suunto: http://www.movescount.com/es/moves/move168744793

Enviat per: xalujas | 14/07/2017

TEST PANTALONS MIZUNO MUJIN SQUARE 7.5 2in1

Us presento uns pantalons de gran qualitat tant per entrenar com per competir en curses de muntanya. Són els pantalons de la casa japonesa Mizuno, els MUJIN SQUARE 7.5 2en1.

Són uns pantalons curts que m’arriben una mica per sobre del genoll. Tenen una malla interior Biogear que subjecta la musculatura evitant les vibracions i retarda la fatiga muscular. Estan fets amb un teixit amb tecnologia Drylite que absorbeix l’humitat i manté la pell seca i confortable més estona. A més Mizuno utilitza la tecnologia FreshPlus que retarda l’aparició de les bacteries causants de la mala olor. A cada banda del pantaló hi ha una butxaca amb cremallera per guardar claus, un mp3 o qualsevol cosa no gaire gran que no volgueu perdre. També té dues butxaques extres amb reixa a la part del darrera per poder guadar algun gel, alguna barreta o la podreu utilitzar per guardar els papers i envoltoris dels gels un cop consumits. El pantaló està fet amb un patró Dinamotion Fit que proporciona un millor ajustament a la vegada que dona una gran llibertat de moviments. Amb una goma elàstica queden perfectament lligats i no es mouen mentre correm.

Els he provat en entrenaments de tot tipus, curts i intensos i entrenaments llargs i moderats. També els he provat a la cursa de Rac 1 on els vaig provar en condicions de molta calor i humitat i vaig còrrer 19 minuts per sota dels 4 minuts el quilòmetres i en alguns moments al voltant dels 3 minuts i poc. També he fet amb ells la Trail d’Ulldeter de 24 quilòmetres i 1300 metres de desnivell positiu amb uns condicions meteorològiques molt diferents; fresca, plugim, vent i després Sol i calor. En totes les condicions he anat lleuger i he pogut moure’m amb llibertat, podent moure la cama sense problemes. La malla interior evita llagues quan els pantalons queden humits i la seva compressió és suau sense arribar a sentir-te embotit. Les butxaques són molt útilis i són segures. Un cop els renteu s’eixugaran ràpid.

Foto: Oriol Batista

Els podreu utilitzar en totes les condicions i a més els trobareu en molts colors diferents. Podreu triar el que més us agradi. Els podreu utilitzar en tota mena de condicions i en tots els llocs, tant si correu per muntanya com si correu per asfalt.

Enviat per: xalujas | 28/06/2017

Trail Ulldeter (25/06/2017)

Després d’un mes i mig, gairebé dos mesos, tocat del genoll dret i sense poder entrenar el que m’hagués agradat, torno a posar-me un dorsal a la muntanya. Afronto els 24 quilòmetres i 1300 metres de desnivell positiu de la Trail d’Ulldeter amb por i respecte. Sé que no estic al 100%, això m’importa ben poc, però tinc por que el desnivell negatiu em torni a afectar al genoll. Portava 10-15 dies millor, i a la Cursa de Rac1 (5Km d’asfalt a Tarragona) vaig poder fer un temps decent i el genoll no va quedar tocat. Així que cap a Camprodon falta gent!

Arribo passades les 7 del matí amb la idea de trobar-me amb el Juli Cuenca i al Marc Cornet abans de la sortida. Primer toca la recollida de dorsal al pavelló esportiu, bossa del corredor molt correcte amb samarreta de la casa HG inclosa. Tot a punt per començar i al final només em trobo al Juli, que xerrem abans de la sortida! Surto molt enrere per què la meva idea és anar de menys a més. Començar suau i apretar a la darrera pujada i baixar provant en tot moment el genoll. Així que els primers 1300 metres de cursa són per estirar el grup, i potser m’ho prenc amb tanta calma i vaig tant enrere que acabo trobant-me taps a la primera pujada per corriol. 


Camí tancat, on la major part només pots pujar en fila india. Cada cop que puc avanço a algun corredor,  però és dificil i tampoc vull molestar ni posar en risc a ningú. En total els primers 4 quilòmetres els faig en més de 45 minuts i és quan sortim del bosc i comença la cresta per la Serra Cavallera que començo a pujar ritme i a avançar més corredors. El Juli el tinc molt per davant per què s’ha estalviat algun tap i el caço gairebé arribant a la Pedra dels Tres Bisbats. Per tota la carena anem fent cimets com Roquesblanques, Puig del Pla de les Pasteres i la Pedra dels Tres Bisbats. En alguns trams es fa difícil còrrer però intento anar el més ràpid possible. Per sort no fa Sol, ben al contrari, està tapat, plovisqueja i fa un vent que fa que tinguem una sensació de fresca ben bona!


Foto: Oriol Batista

 

Un cop acabem la primera pujada toca una baixada continuada de gairebé tres quilòmetres fins a la Collada Verda i allà trobarem el primer avituallament. Ara si que vaig amb el Juli que corre que se les pela i baixem plegats fent uns riures i fent una mica de tertúlia radiofònica. Ets un crack! A l’avituallament carrego líquid i menjo una mica i el Juli surt un minut abans que jo.

Foto: Mountain Raw Fotografia

Comença la segona i darrera pujada. Poc més de dos quilòmetres i 300 metres de desnivell positiu per arribar a Pèl-De-Ca. Surt el Sol i ara la calor augmenta una mica, però no és extenuant. A mitja pujada ens trobem un ramat de vaques que baixaven amb vedellets. Intentem no molestar-les no sigui que es posin nervioses i tinguem un susto. A mitja pujada torno a caçar al Juli i tirem fins a dalt plegats! Un cop a dalt em diu que tiri, que ens trobarem a Camprodon.

Ara només queden uns 11 quilòmetres i uns 1100 metres de desnivell negatiu. Les cames van bé, tenen energia i només pateixo pel genoll. Així que tiro avall. Quan porto uns dos quilòmetres de baixada em dono compte que les cames els hi falten rodatge i quilòmetres. Tinc energia però els quadriceps no estan per moltes històries rares. Així que baixo sol, perdent de vista a un corredor i una corredora que tenia a uns 70 metres de mi. A un quilòmetre abans del segon avituallament m’avança un corredor que anava una miqueta més fresc!

A l’avituallament del quilòmetre 20 abans d’arribar a La Roca carrego d’isotònic i menjo només sindria. Tiro avall ràpid, creuant primer aquest petit poble molt bonic i amb ganes de visitar aviat! Corriol i alguna escala i ràpidament estic gairebé a Llanars. Ara només ens queden uns tres quilòmetres més planers, vorejant el Ter i per camins on et venen moltes ganes de passejar. Faig tot el tram sol, de lluny veig corredors. Pujo el ritme i faig aquests darrers quilòmetres força ràpids. Entrant a Camprodon avanço a dues corredores i a un corredor més. Ara ja només queda creuar el pàrquing d’autocaravanes amb molta gent animant i en pocs metres l’arribada. Creuo la linia en 3h17’54”. Allà em trobo amb l’Oriol Batista, gran fotògraf de curses de muntanya, i només tres minuts més tard el Juli. Estic per la zona d’arribada per veure si em trobo al Marc Cornet. Coincidim en l’espai/temps però no ens acabem trobant, una llàstima!

Foto: Dani Cirac

 

Al final les sensacions han sigut bones i el genoll no s’ha queixat en cursa. Només una mica de carregamenta hores després. He vist que em falten quilòmetres i ara tinc cinc setmanes per acabar de preparar el millor possible l’Ultra del Catllaràs, també organitzada per Klassmark.

Acabaré per agrair la gran feina de Klassmark, amb una altra cursa més de gran qualitat, per passar-s’ho bé i gaudir de grans recorreguts amb la duresa justa. Molts serveis com fotografies gratuïtes en diferents punts del recorregut. Enorme feina dels voluntaris que van posar les coses fàcils en tot moment! Gràcies al Juli per compartir bons moments i fer que la cursa fos encara més divertida! I evidentment gràcies a la Llúcia, per la paciència d’esperar, sembla fàcil, però no ho és! 

Move de SUUNTO

Resultats

– Video Oficial

Enviat per: xalujas | 10/06/2017

TEST JAQUETA SALOMON BONATTI PRO WP

Us presento una altra de les novetats de Salomon per aquesta temporada primavera/estiu 2017. La jaqueta Salomon Bonatti Pro WP. La WP són les sigles de waterproof, és a dir, impermeable. És una jaqueta amb caputxa tècnica, lleugera amb només 210 grams de pes en la talla L, paravents i evidentment impermeble fins a 20.000 litres d’aigua en columna o durant una nevada molt intensa.


Està disenyada amb un teixit microporós de Pertex Shield + que la fa impermeable i transpirable a la vegada. El sistema d’ajustament MotionFit fa que la jaqueta s’adapti als nostres moviments i al ser tan lleugera sembla que no la portis posada. Aquesta nova versió està pensada per a que te la puguis posar per damunt de qualsevol motxilla Salomon S-Lab. D’aquesta manera la motxilla i el seu contingut es mantindran secs. Un cop deixa de ploure es pot guardar a la seva propia butxaca del pit i ocupa el mínim espai per guardar-la a dins de la motxilla. Evidentment totes les cremalleres estan termosegellades i són totalement impermeables i no reboten evitant així fregaments a la barbeta.

Aquesta nova jaqueta de Salomon l’he provada diferents dies, tant amb pluja com amb vent o ambdós elements. Puc assegurar que no m’ha entrat aigua al cos i l’he mantingut completament sec. Si fa vent, al tenir el cos sec i al ser paravent no he notat l’acció del vent, evitant la pèrdua de calor. He pogut còrrer a bon ritme sense cap mena de molèstia, les mànigues s’adaptaven perfectament. Al moment de caminar en pujades que és quan pots perdre temperatura, la jaqueta ha evaquat molt bé la suor, mantenint l’escalfor del cos. L’únic però que té és que la caputxa no s’adapta a la perfecció i quan plou molt em tapa una mica la visió. Ho he solucionat portant una gorra a sota, i així la visera evita que la caputxa em vagi a parar a l’alçada dels ulls. Si camines ràpid aquest problema no l’he tingut, només quan corregut més ràpid. 

Miquel Àngel Lopez a la Bastions 2017

Foto: Miquel Àngel Lopez

La jaqueta té una butxaca al pit que pots utilitzar per guardar algun gel o les claus. La jaqueta és reflectant pels seus 360 graus per ser vist per qualsevol banda a la nit. 

Aquesta Salomon Bonatti Pro WaterProof està pensada tant si feu senderisme durant tot l’any i la voleu portar a sobre per si es gira mal temps de sobte o si feu carreres de muntanya de totes les distàncies i us obliguen a portar una jaqueta impermeable i a més lleugera. La trobareu disponible en tres colors diferents. 

Enviat per: xalujas | 20/05/2017

TEST: Suunto Spartan Sport

Per tots aquells que entreneu a la muntanya o per qualsevol terreny i us agrada registrar els vostres entrenaments, guardar el track, tenir dades corporals, informació de ritmes, voleu seguretat i a més us agrada el disseny i la funcionalitat, avui us presento una eina que us anirà perfecte. Us parlaré del nou rellotge GPS de Suunto Spartan Sport. 

Té un disseny molt elegant i prim fet amb un bisel d’alumini i una pantalla tàctil de vidre mineral, amb un pes de només 70 grams, amb tres botons i un corretja que s’adapta perfectament a tots els canells. Com a informació interessant i necessaria de saber diré que la bateria dura unes deu hores amb el GPS en màxima resolució. La podreu allargar més hores amb menys resolució que podreu configurar de forma molt senzilla. La pantalla tàctil és de color i podreu controlar tots els menús i totes les pantalles que configureu prèviament. A més és submergible fins a 100 metres.

Podreu modificar els paràmetres del rellotge com les vostres dades corporals, la configuració i aparença del rellotge, les pantalles per cada esport que feu, entre moltes altres configuracions. Teniu un llistat de fins 80 esports i activitats diverses al menú de configuració de Movescount.com, i cada esports ve amb unes pantalles bàsiques que si no us agraden podreu triar vosaltres les dades que volgueu veure. Des de la mateixa web, i aviat també des de l’aplicació MOVESCOUNT per a telèfons mòbils, podreu configurar que voleu analitzar mentre correu. Podreu veure fins a 7 paràmetres diferents en una sola pantalla, fins a tres columnes amb informació de cada interval o serie, gràfics de freqüencia cardiaca o altitud, el track que hagueu decidit seguir o el track que porteu fet per si us perdeu i haguessiu de tornar enrere pel mateix camí.



La pantalla plana de color ens facilita la navegació entre menús i ens ajuda a veure els diferents paràmetres només passant el dit per sobre. Només quan la pantalla és molt molla de suor perd part de sensibilitat tot i que a través dels botons podreu fer les mateixes funcions. Els tres botons plans funcionen de forma suau i són molt còmodes per marcar els intervals mentre estàs corrents.

La navegació és molt exacta i en pocs segons et localitza tant amb sistema GPS com GLONASS. L’altitud que ens dona va per GPS, així que no es tant exacte com els seus germans grans, el Suunto Spartan Ultra i el Suunto Ambit 3 Peak que utilitzen a més de la posició GPS la pressió baromètrica. Podreu configurar fins a 20 punts d’interés en un mapa com fonts, cims o qualsevol lloc que volgueu anar i podreu carregar-vos tracks de forma senzilla a través de Movescount i després podreu seguir la ruta i anireu segurs sobre el traçat i sobre el gràfic d’alçada. 

Jo l’he provat per còrrer i caminar per alta i baixa muntanya, al gimnàs i a la piscina. En tots els casos ha sigut fiable i no m’ha fallat mai i ha sigut molt fàcil de manipular mentre estàs entrenant. Només en muntanya, quan he comparat amb el Suunto Ambit 3 Peak m’ha marcat menys desnivell positiu acumulat.

Un cop finalitzada l’activitat us connecteu via bluetooh al vostre dispositiu Android o IOS i us la podreu descarregar a través de l’aplicació. També el podreu tenir conectat sempre amb el vostre telèfon i rebre totes les alertes al rellotge, tant si feu una activitat com si no. Les veureu a la pantalla i les notareu per què el reollotge us vibrarà. També us marcarà les passes que feu al llarg del dia i les calories que cremeu gràcies al seu acceleròmetre. I per acabar us diré que podreu crear-vos el vostre pla d’entrenament a través de Movescount i en el vostre Suunto Spartan Sport veureu que us toca fer cada dia.

Si correu o practiqueu qualsevol activitat a l’aire lliure en la qual no necessiteu el rellotge més de 16 hores seguides, el Suunto Spartan Sport és el vostre dispositiu. Si feu activitats d’ultra resistència i us agrada l’exactitut màxima a la muntanya teniu opcions com he dit anteriorment, el Suunto Spartan Ultra o l’Ambit 3 Peak. 

Enviat per: xalujas | 25/04/2017

Test Sabatilles SALOMON S-LAB SENSE 6 Soft Ground

Després de més de 120 quilòmetres de test i amb la Marató de la Romànic Extrem com a examen de nota, porto els resultats i la meva opinió sobre el nou model d’una de les sabatilles més utilitzades per a competició de Salomon, les S-LAB SENSE 6 i en el meu cas he provat la versió Soft Ground per a terrenys més humits, tous i enfangats.

Començo per una descripció; Aquestes sabatilles de competició són les més lleugeres de Salomon, en la talla 46 2/3 només pesen 278 gr. Realment és com posar-se un guant al peu. La sola té un gruix de 16mm a la part davantera i de 20mm a la part del taló, el que significa que té només 4mm de drop. La sola Contagrip amb goma Premium Wet Traction té més taquejat que la seva predecesora, el que li dona més durabilitat i en el cas de les Soft Ground aquest taquejat és molt més prominent per al fang. La part superior és molt fina, això li dona una transpirabilitat absoluta i a més porta una malla per evitar l’entrada de pedres i terra a l’interior. Els sistema per lligar-te-les és el mític Quicklace amb butxaca per guardar els cordills. La flexibilitat de la sabatilla m’ha sorprés, podent flexionar la puntera cap enrere 180 graus amb facilitat i recuperant al moment la seva forma original. La plantilla interior és ultrafina i està enganxada a la sabatilla. La mitja sola té una làmina de Profeel que protegeix la planta del peu dels elements com pedres o altres irregularitats.

Anem a per les sensacions en carrera i com han respost en diferents situacions. Un cop te les poses per primer cop ja tens la sensació de que les sabatilles s’adapten al teu peu al moment. Gairebé no necessites un quilometratge d’adaptació. Des del primer quilòmetre vas molt còmode amb elles. La sensació és la de portar porexpan als peus, tot molt lleuger. La flexibilitat total la notes quan comences a còrrer, i com més ràpid més ho notes. Tota la força que fas contra el terra en la fase d’impacte la sabatilla et torna gran part d’aquest força per a que puguis fer la següent passa de forma ràpida. La transpirabilitat l’he notat per què després de 42 quilòmetres en la Marató de la Romànic Extrem els mitjons estaven secs i els peus no van anar humits en cap moment. Si et mulles els peus en un rierol, l’aigua s’eixuga molt ràpid.

Anem a pel punt fort d’aquestes Salomon S-LAB SENSE 6 Soft Ground, la tracció en terrenys tous i humits. En terrenys més secs i durs evidentment que tenen tracció total però on la resta de sabatilles pateixen aquestes sabatilles s’agafen de forma sorprenent. En pujades i baixades enfangades o toves tenen una tracció difícil de creure. Quan creus que relliscaràs les sabatilles s’agafen i continues dempeus. És en aquest tipus de terrenys on pots guanyar uns segons respecte a la resta de corredors. A més tenen una gran estabilitat que et donen un plus de seguretat. Aquestes voladores de Salomon tenen una amortiguació més justa respecte altres models. Estan molt pensades per a corredors de menys de 70 quilos i amb una bona tècnica de carrera. Si sou d’aquests corredors li treureu molt profit fins a maratons. Si sou corredors més pesats i amb menys tècnica de carrera, com és el meu cas, li treureu molt profit en curses de fins a 25 quilòmetres com a molt. Després podrieu patir una mica dels peus. Alguns corredors d’èlit les han utilitzat en curses molt més llargues. De totes formes si corres per terrenys molt tous podreu estar més quilòmetres amb elles. Si correu per molts trams de pista forestal o terrenys durs els peus es queixaran abans.

La meva conclusió és que aquestes sabatilles estan destinades per a la competició. Podreu treure més aventatge com més tècnic i més tou sigui el terreny. Són unes sabatilles per poder còrrer a ritmes molt alts i anireu lleugers, amb aquella sensació de portar una ploma als peus. Tens la sensació de portar un núvol als peus. Si us agrada el fang aquest és el vostre calçat.

Us deixo un video on veureu les Salomon S-LAB SENSE 6 SG en acció:

Enviat per: xalujas | 05/04/2017

5a Romànic Extrem (02/04/2017)

Aquest passat 2 d’abril vaig còrrer la 5ª edició de la Romànic Extrem a la Vall de Bianya a la Garrotxa. Amb aquesta ja són 3 les participacions en aquesta prova que és fixa en el meu calendari i que em té el cor robat. Com cada any hi han dues proves, la mitja marató amb poc més de 22 quilòmetres 1050 metres de desnivell positiu i la Marató amb una mica més de 42 quilòmetres i 2350 metres de desnivell positiu. En total 700 corredors vam tenir la sort de tenir un dorsal. Com cada any canvien el recorregut i d’aquesta forma anem coneixent diferents racons de la Vall de Bianya.

Foto: Oriol Batista

Arribar a Hostalnou de Bianya i aparcar és molt senzill gràcies a la feina dels voluntaris. Recollir el dorsal i la bossa del corredor gairebé sense cues és un luxe. Per cert, una bossa del corredor que aviat ens hauran de regalar un carro de la compra per portar tot el que va a dins!


Abans de la sortida quedo amb els amics de CorredorsValls que els he enredat per a que vinguessin. L’Àlex, la Jordina i el Joan són els amics amb els que començaré a còrrer. També em trobo amb el Miquel Àngel que acabaré corrent amb ell gran part de la Romànic. Després del briefing del David es dona el tret de sortida.

Foto: Oriol Batista

Primers quilòmetres per estirar el grup i escalfar la maquinària. Són moments per xerrar amb els companys i gaudir del joc de llums que ens regala el Sol i la boira! De mica en mica vaig agafant el meu ritme i tiro una mica endavant. Primera pujada a la Carena de Puigsolana. Pujada sense problemes i primera baixada per disfrutar. Corriol estret enfangat, amb troncs i corredors que tenen molta pressa. Primer avituallament, parada ràpida per beure un got d’aigua i continuar endavant!

Foto: Oriol Batista

Després d’un tram més planer, on em trobo al Miquel Àngel, arriba la segona pujada del dia, fins a Sant Tomàs. Aquesta pica més i és més exigent. Regulant l’esforç arribo dalt i després d’un petita zona de carena comença un tram amb una baixada molt pronunciada i amb molt de fang. Per baixar cal assegurar-se amb les mans i és fa difícil mantenir l’estabilitat. Disfruto la baixada i un cop avall hi ha corriol on puc còrrer bé. Abans d’arribar al tercer avituallament de Hostal Vall del Bac m’atrapa el Joan. Correm junts uns minuts fins que un cop passat l’avituallament tira endavant. Carrego el bidó i menjo una mica i segueixo endavant amb el Miquel Àngel.

Comença la pujada que no pararà fins al Talló. Primer suau i després molt més exigent. Pel mig un quart avituallament ja al quilòmetre 19 al Coll Sagordi. D’aquí pujada exigent dira fins al primer cim del dia. Arribem al Talló gaudint d’un corriol preciós i d’unes bones vistes a La Garrotxa. Un cop a dalt baixada forta per prat seguint les cintes. Tal i com baixem planejem uns 500 metres aproximadament i comença una segona pujada, també forta fins a Puig Ou. En aquest cas els darrers metres són més aeris i podem gaudir de vistes espectaculars del Pirineu i de tota la comarca. És un gran mirador.

Foto: Miquel Àngel López

Un cop fet el segon cim del dia i amb encara energia a les cames tirem avall fins al cinqué avituallament. Em fa mal la part superior del peu a les baixades i no puc anar tant ràpid com voldria.
Arribem a l’avituallament i una dona em reconeix i m’anima! Veig que hi ha molts oients del Versió Rac 1 per aquesta zona. Els ànims són tant importants com l’aigua o la fruita que menges. Continuem en baixada i en corriol. Tenim 7 quilòmetres de sender per disfrutar al màxim. El fem tot corrents i audint del bosc i de les vistes d’aquesta part de la Vall. Abans del sisé avituallament baixada forta, amb moltes ziga-zagues i pedra descomposta. Tot i el mal de peu disfruto i m’ho passo bé! Parada per carregar aigua i menjar bé i afrontar els darrers 9 quilòmetres amb garanties.

Sortim en pujada forta direcció al coll de Barcadura. Les cames comencen a resentit-se del quilometratge. El Miquel Àngel i jo anem amb un tercer corredor, el Jaume si no vaig equivocat. Anem pujant i encara ens dona temps d’anar xerrant una mica. Un cop a dalt de Barcadura, baixada espectacular, tècnica amb salts entre roques, canvis continus de direcció. Tot i el cansanci disfruto com un nen amb aquesta baixada tan xula. Crec que és la típica baixada que tot corredor somia.

Petita zona planera, seté i darrer avituallament i última pujada. Tornem a pujar la Carena de Puigsolana però per un altre camí. Les cames van tocades, tinc molèsties de rampes, així que com que la pujada no és gaire llarga però es prou dura, em prenc un últim gel, bec un bon glop d’aigua i amunt. Quan ens volem donar compte ja estem baixant per un corriol impressionant. He de reconèixer que aquesta darrera baixada fins a Hostalnou de Bianya se’m fa curta perquè la disfruto molt! Creuem el riu i entrem al poble per la seva dreta. Últim quilòmetre per disfrutar. El Miquel Àngel i jo estem molt contents per com ens trobem i per com ha anat tot! Just abans de l’arribada em trobo als meus sogres i a la Llúcia que han vigut a veure’m arribar. Pico de mans amb ells i darrers 25 metres que entrem plegats!

Foto: Siscu Olmos

Just creuar l’arribada em pregunta el David Darné, director de cursa, com m’ha anat i que m’ha semblat. Li faig cinc cèntims i tres minuts més tard veig que entra l’Àlex que ha fet una segona part de cursa espectacular! Arriba amb cara de felicitat! Compartim vivències i emocions i anem a per l’entrepà de botifarra!

Foto: Oriol Batista

Abans de marxar m’acomiado dels amics de la Vall de Bianya i els felicito a tots per la feina feta!

Foto: Oriol Batista

Per mi ha sigut el millor recorregut de les 3 edicions en les que he participat. Han aconseguit un traçat amb més d’un 90% de corriol, combinant perfectament trams de baixades tècniques amb fang, pujades on eren necessaries les mans, trams de carena aèrea on he gaudit de grans vistes del Pirineu i de la Garrotxa, teniem molt corriol per còrrer entre els boscos d’alzina i amb la culminació de dos cims, El Talló i el Puig Ou. Tot enllaçant diferents esglèsies romàniques de la Vall. A tot això el marcatge ha estat un cop més impecable; en cap moment en els més de 42 quilòmetres de la Romànic Extrem he dubtat cap a on continuava el camí. Cada pocs metres teniem cinta i en cas d’encreuament amb altres camins hi havia cinta al terra i fletxes als arbres. A més també hi havia cartells avisant dels perills si haviem de creuar alguna carretera i cartells amb frases motivadores enmig del recorregut.

Ens ham ofert 7 avituallaments en cursa més un darrer a l’arribada amb botifarra i cervesa. Tots ells molt complets amb líquid i sòlid, teniem gots i a més anaven molt ràpids en omplir els bidons. Teniem sempre plats carregats de fruita pelada, coca, barretes energètiques, fruits secs, gominoles, etc. A més en tots ells, em vaig trobar voluntaris disposats a ajudar, amb simpatia, i amb ganes de participar de la festa. L’organització ha estat professional a la vegada que familiar i propera, pensant en cada detall per a posar-ho fàcil als corredors. Voluntaris que ens han ajudat a trobar lloc per aparcar, recollir el dorsal va ser molt ràpid, un guardarroba sense cues, vestidors amb dutxes just davant de la linia de sortida i arribada, l’Albert Murillo va estar tot el matí punxant música per animar el matí, zona de massatges, taules per menjar l’entrepà de botifarra un cop acabada la cursa i el gran Oriol Batista fent fotografies i que les podem aconseguir de forma gratuïta i amb gran qualitat. Poques organitzacions posen a la disposició fotografies dels corredors de forma gratuïta.

Foto: Oriol Batista

Va ser un diumenge de moltes emocions. Va ser com còrrer a casa. Totes els habitants de la Vall de Bianya que formen part de la Romànic se la fan seva, i et fan sentir com de la familia, et pregunten a l’arribada com estàs, que t’ha semblat i t’escolten per millorar de cara a l’any següent. A més no només tracten bé als corredors, sinó que també als familiars que venen amb nosaltres. Fan passejades en burro gratuïtes per als més petits, curses infantils, inflables…

En la marató, en categoria masculina va guanyar Adrià Canimas i en dones Sofia Garcia. En la mitja marató els guanyadors van ser Aleix Fàfregas en homes i Mònica Vives en dones.
Vull acabar agraïnt tota la feina impecable tant de l’organització, en especial al David Darné que m’han tractat com si fos de la seva familia, com tots i cadascun dels voluntaris que han ajudat a que la Romànic sigui una cursa fixa en el calendari de molts corredors. Saben escoltar i això es nota. Vull agraïr a tots els amics que he enredat per a que vinguessin a còrrer i han ajudat a fer que aquest diumenge fos encara més especial, a l’Àlex, la Jordina, al Joan i al Guillem, que tot i no veuren’s per què va fer la mitja es va deixar enredar; i al Miquel Àngel que ja el vaig enredar l’any passat i aquest any ha tornat i hem compartit un munt de quilòmetres junts! Moltes gràcies també als amics que des de casa sempre pregunten i volen saber com ha anat tot, a la meva familia i com no als meus sogres i a la Llúcia que van venir a veure’m a la línia d’arribada. La motivació i l’alegria d’arribar es multiplica per mil.

L’any vinent ja em poden guardar un dorsal que hi tornaré segur!

Us deixo amb un video que vaig gravar durant la Romànic i així entendreu per què em té el cor robat aquesta prova i per què és tan especial.

Enviat per: xalujas | 01/04/2017

TEST: JAQUETA PARAVENT MIZUNO LIGHTWEIGHT 7D

Atenció a la jaqueta paravents que us vull presentar avui! És una peça nova de la temporada primavera/estiu 2017 de Mizuno. Us vull parlar de la Jaqueta Mizuno Lightweight 7D.

mi-j2gc600225

Les dades parlen per si soles; només pesa 59gr en la talla L. És de les més lleugeres del mercat, pero no dir la més lleugera. Un cop guardada en la seva propia butxaca només ocupa un puny.

IMG_2431

Per aconseguir aquest lleugeresa Mizuno ha utilitzat la tecnologia Impermalite, amb Nylon de 7 deniers. És una jaqueta perfecte per protegir-nos del vent i és repel·lent a l’aigua. No porta caputxa. En dies de pluja fina o intermitent ens pot ser de gran ajuda. Porta una cremallera vertical sencera amb protecció per a la barbeta. També té una cremallera posterior per guardar les claus o algun gel i en aquesta mateixa butxaca podrem guardar la propia jaqueta. Té tecnologia Dynamotion Fit que vol dir que s’adapta perfectament a nosaltres donant-nos una sensació de llibertat. A més porta elements reflectants per si sortiu a còrrer de nit.

El primer que notes quan l’agafes és la seva extrema lleugeresa. Sembla de seda i quan te la poses sembla que portis una bata aquelles d’hospital. Sembla que no portis res posat. En entrenaments ràpids va fantàstic per què s’ha ajustat perfectament al meu cos i he tingut una llibertat total de moviments. L’he utilitzat en dies ventosos amb aire força fred i només amb una samarreta de màniga llarga sota i el paravent anava molt ben protegit.

En dies amb menys vent i amb temperatures al voltant dels 10 graus he sortit amb una samarreta de màniga curta, la motxilla i la jaqueta Mizuno Lightweight 7D per sobre i he anat perfecte fins que he entrat en calor. Després me l’he tret guardant-la a la motxilla gairebé sense ocupar espai. També la podria portar a la mà sense que em molestés gens.

He d’afegir que aquesta jaqueta paravent transpira molt bé gràcies als orificis que té a l’esquena i no tens aquella sensació d’anar suat dins d’una jaqueta de plàstic.

L’únic dubte que tinc és si resistirà les enganxades amb branques o bardisses. Al ser tan fina i lleugera dona la sensació de que es pot esquinçar ràpid. Per sort les poques enganxades que he tingut han sigut lleus i continua en perfectes condicions.

Amb aquest paravent teniu una jaqueta tècnica que utilitzareu tant en carreres com en entrenaments. No us molestarà en cap moment i quan us faci nosa us la podreu guardar ocupant el mínim espai que us pogueu imaginar.

Us deixo un video on veureu la seva lleugeresa, el poc espai que ocupa i el ràpid i sencill que és guardar-la en la seva propia butxaca.

Enviat per: xalujas | 26/03/2017

Banda Sonora de curses de muntanya – Capítol 1

Us porto un recull de les cançons que sonen en el moment de la sortida d’algunes de les curses més conegudes. Crec que no serà l’última secció, així que podriem dir que avui us presento el capítol 1 de les BSO  de les curses de muntanya.

Les cançons triades serveixen en la majoria de casos per esperonar, animar i motivar als centenars o milers de corredors. Algunes de les cançons ja formen part de la banda sonora de la prova en si.

Comencem per l’ultra més internacional que tenim a casa nostra:

  • ULTRAPIRINEU

Enguany es celebrarà el 23 de setembre. La sortida es a Bagà a les 7 del matí, i l’ambient cada any és molt semblant a aquest. Depa, l’speaker anima mentre de fons sona la banda sonara de l’Últim dels Mohicans.

  • ULTRA TRAIL DEL MONTBLANC (UTMB)

El proper divendres 1 de setembre a les 6 de la tarda és dona el tret de sortida de l’Ultra de MontBlanc a Chamonix. Més de 2300 persones sortiran per donar tota la volta al MontBlanc en 170 Km i gairebé 10.000 de desnivell positiu. Durant la sortida sona el tema principal de la pel·lícula de la Conquesta del Paradís, un tema de Vangelis.

  • TDS 
La TDS és una de les germanes petites de l’Ultra Trail del Mont Blanc, però els corredors que l’han fet diuen que és la més dura i tècnica. La sortida serà a Cormayeur, a Itàlia, el proper 30 d’agost a les 6 del matí. Són 119 quilòmetres i 7200 metres de desnivell positiu. Efectivament el que sona durant la sortida i arribada és la banda sonora de Piratas del Caribe.
  • ZEGAMA
La sortida de la propera Zegama-Aizkorri serà el proper 28 de maig a les 9 del matí a Zegama, quan els afortunats que els hi hagi tocat el sorteig puguin escoltar al mateix speaker que a l’Ultrapirineu, però en aquest cas amb un altre tema de Vangelis, en aquest cas el triat és el Titans.
  • TRANSVULCANIA

En aquest cas la motivació ens arriba des de la força de les seves quitarres elèctriques! El que sona durant la sortida de la Transvulcània és aquest tema  de AC/DC ‘Thunderstruck’. Guitarra elèctrica pura que sonarà a les 6 del matí el proper 13 de maig al Faro de Fuencaliente a l’Illa de La Palma, a les Canaries. L’ultra marató són 74 quilòmetres i 4300 metres de desnivell positiu. Fins l’any passat Depa era l’Speaker, aquest any ha decidir no ser-hi.

Properament us portaré altres sortides i altres cançons d’altres curses de casa nostra!

Older Posts »

Categories