Enviat per: xalujas | 19/10/2017

TRAIL DEL BISAURA (14/10/2017) 21Km i 1100 D+


El passat dissabte 14 d’octubre es va disputar la 5a edició del Trail del Bisaura amb sortida i arribada a Sant Quirze de Besora. Com l’any passat hi havia 4 distàncies (XL de 80 Km i 5200 D+, la L de 50 Km i 3100 D+, la M de 21 Km i 1100 D+ i la S de 11 Km i 700 D+)

Aquest any volia fer la L, com l’any passat, però no m’havia recuperat de l’esforç de l’Ultra Pirineu de feia només 3 setmanes, així que al final vaig decidir participar a la M. Va ser una decisió encertada per qué les cames van respondre molt millor del que m’esperava i vaig poder còrrer a un ritme elevat durant gran part de la prova. Si hagués fet la L no l’haguès gaudit igual i se m’hagués fet llarga.

Vaig arribar el mateix dissabte abans de les 8:30 del matí, així vaig tenir temps de saludar als organitzadors (Toni Font i al Jordi Torruella). De mica en mica van anar arribant corredors i es va anar creant un bon caliu. M’acabo de preparar i un cop vaig escalfar em dirigeixo a la linia de sortida. Amb la música de Bola de Drac de fons es fa el compte enrere i sortida!

Començo davant del grup però ja en els primers metres hi ha uns quants corredors que m’avancen i es posen al capdavant. Com que vaig amb dubtes de com respondran les cames, començo una mica conservador, escalfant la maquinaria i de mica en mica vaig agafant un ritme i unes pulsacions per trobar-me còmode. De mica en mica avanço alguns corredors i a la primera pujada per asfalt al Castell de Montesquiu provo com vaig de cames i per la meva sorpresa veig que van molt bé. Avanço algun corredor més. A la baixada em llenço avall i em trobo fresc i amb moltes ganes. Passo pel primer avituallament líquid sense parar ja que porto un bidó de 500 ml amb isotònica i vaig molt bé fins al segon dalt de la pujada de l’infern.

Foto: Albert Garrigo


L’aproximació a la pujada a l’infern la faig bé, fresc i a ritme. Vull pujar de pulsacions per fer-la el més ràpid possible, a més no hi ha fang i això ajuda a no perdre temps. Avanço a més corredors i m’aproximo a d’altres. La pujada la faig molt més rápid que l’any passat i com sempre un grup de nois i noies vestits de diables ens animen dalt de les rampes infernals. En 200 metres arribem al segon avituallament. Parada ràpida per menjat meló i un got de coca cola i cap al Castell de Besora i Santa Maria de Besora.

Estic al quilòmetre 7 i les cames van molt bé i estic ple de confiança. Durant l’aproximació al castell em trobo amb un corredor, l’Efren Moreno, que des d’aquí i durant molts quilòmetres compartim part del trail. Un corredor amb una bona història de superació al darrera. Anem fent fins al castell, amb grimpades, corda i escales. És una de les parts que més m’agraden! Dalt del castell les vistes tallen la respiració i un grup d’indis ens donen vi de bota, et marquen la cara i fins i tot a algun li tallen la caballera. 

Baixada per bonics corriols fins a Santa Maria de Besora i trobem el tercer avituallament. El meló i la cocacola és el menú que trio, tot i que hi ha gominoles, plàtan, taronja, codonyat, galetes i diferents begudes. El tram entre Santa Maria de Besora i el Salt del Mir passa per corriols fàcils per còrrer amb petites pujades i alguna baixada més dreta. Sense fang es pot fer ràpid i sense risc. Amb fang la cosa canvia molt! En aquest tram l’Efren m’explica la seva superació i la seva història, encara al·lucino amb lo ràpid que corre, mare meva!

La zona del Salt del Mir és preciosa, tot i que si la cascada hagués baixat aigua hagués sigut marevellós. Queda pendent visitar aquesta zona després de les pluges. Un cop creuem la riera, pujada amb uns 250 metres de desnivell positiu fins a l’avituallament del Bosquetell. Com que les cames responen vaig tirant i gaudint de corriols enmig de alzines. Dalt de la carena es veu tot el pla amb Santa Maria de Besora al fons i el Castell de Besora a la seva esquerra. Darrera es veu la serra dels Bufador de Beví i més al fons la serra de Milany.

A l’avituallament del Bosquetell omplo el bidó i menjo més meló. La idea es no parar a l’últim avituallament i anar directe fins al final. Baixada amb trams més tècnics de roca i corriol. En un tram més ombrívol em llenço avall i trec uns metres a l’Efren que fins aquí hem anat junts. El corriol me’l conec de l’any passat i em trobo amb energia i força per anar ràpid. És un moment que em sento pletòric i disfruto com un nen. Tinc la sensació d’estar en un parc d’atraccions disfrutant de la baixada. Passo ràpid l’últim avituallament del Roure de la Creu i una darrera baixada tècnica que sense fang es fa fácil i ràpid. L’any passat unes cordes ajudaven a poder baixar amb seguretat. 



Ens queda un parell de pujades curtes però que sempre es travessen i que les ombres de les rampes a les cames apareixen. Bec aigua i agafo aire i en menys de dos quilòmetres hauré arribat. Baixada curta i darrera pujada per agafar l’últim tram de la cursa S. 
Un corredor de la M m’avança ràpid i intento enganxar-me a ell. Quan arribem a la zona urbanitzada de Sant Quirze l’avanço i vivim un tram de bogeria avançant corredors de la S i intentant aguantar la nostra posició. A falta de 200 metres em fa un sprint que no puc aguantar i m’avança. Aquí noto la falta de xispa, però tot i això estic content per haver aguantat durant un bon tram el “duel”.

Creuo la linia d’arribada en 2h20’ i en 19a posició. Acabo molt satisfet per com ha anat tot, per què m’he trobat molt bè i he pogut còrrer ràpid. M’agrada còrrer a bon ritme i en una ultra no sempre és possible. M’ho he passat molt bé, tant els voluntatis com l’organització m’han tractat com de casa. Amb uns avituallaments molt complets i el de l’arribada espectacular amb fideuà i cervesa Minera inclosa. El Trail del Bisaura és una cursa gourmet, indicada per a aquells que els hi agrada les aventures i si esteu tarats com els organitzadors teniu la L i la XL. Tornaré al Bisaura i ara tinc pendent de fer la XL.

Vull agraïr als que m’ajuden com a la gent de Salomon Spain per confiar en mi per provar la seva roba i poder donar la meva opinió després i als amics de Vicens Sport que em donen energia natural abans, durant i després de les curses i entrenaments.

I acabaré per un agraïment a la Llúcia, la meva dona que sense ella no hi ha futur. Moltes gràcies bixu!

MATERIAL SALOMON UTILITZAT:

• Samarreta S-LAB SENSE TEE M

• Pantalons S-LAB SHORT 9M

• Cinturó S-LAB MODULAR BELT U

• Sabatilles S-LAB WING 8SG

• Motxilla S-LAB SENSE Ultra SET 5L

– MOVE de Suunto de la cursa: https://www.movescount.com/moves/move181411383

– Us deixo un video que vaig gravar durant tota la cursa i espero que gaudiu gairebé igual que ho vaig fer jo:


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: