Enviat per: xalujas | 03/08/2017

Ultra del Catllaràs (29/07/2017)

Després d’haver d’abandonar l’any passat per lesió i després d’un any en que he pogut entrenar sovint per la zona, he pogut finalitzar una de les curses que mès il·lusió em feia. Ha sigut especial per què el Catllaràs té alguna cosa que no sabria definir que t’atrapa (tot i que darrerament estan fent jnes deforestacions descontrolades que no m’agraden gens), especial per què l’he fet sencera amb un gran amic com el Guillem Marchal, tot i que vaig coincidir amb l’Abel Garcia, el Juli Cuenca i l’Àlex Martínez que rondava la zona.

Foto: Siscu Olmos

Arribo a La Pobla de Lillet divendres a la tarda per recollir el dorsal i ja es respira un bon ambient esportiu. Em trobo al Juli i al Guillem i ja la fem petar. Moment per descarregar el cotxe, sopar, preparar la roba i el material del dia següent i a dormir.

Apuro una mica i em llevo a les 04:45h (la cursa comença a les 06:00h). Esmorzo suau i baixo a la sortida amb el Siscu, el meu sogre. Allà em trobo amb el Guillem i el David, un amic seu; i l’Abel a primera linia de sortida. S’apropa el moment, ara si, focs artificials, música i tret de sortida! 375 corredors prenem la sortida, dels quals només 262 vam creuar la linia de meta. Això mostra la duresa dels més de 51 quilòmetres i 3600 metres de desnivell positiu acumulat.

Foto: Siscu Olmos

Foto: Siscu Olmos


Comencem força al davant per evitar els taps als primers corriorls. Pujada a Falgars per la Cova de la Verge. Aquesta pujada exigent escalfa les cames i les deixa a punt pel que vindrà després. En 43 minuts arribem al Santuari de Falgars, anem sobre el ritme previst i de moment les cames i els genolls vam bé. Continua la pujada ara més suau fins al Pla de Sant Cristòfol. Aquí girem a la dreta i combinant pista i corriol tècnic perdem altura creuant el Coll de la Sobirana i ara una mica de corriol tècnic i trenca-cames ens encarem a la baixada fins a Sant Julià de Cerdanyola, primer avituallament i punt quilomètric 14. Cal parar, beure, menjar i carregar aigua pel segon tram fina a Malanyeu. Arribem en 1h53′, anem sobre l’horari previst per baixar de les 10 hores.

Sortim de Sant Julià encara amb la fresca matinal i amb el Pedraforca davant nostre. El Guillem va una mica tocat de l’estòmac i les cames li van pesades, però amb ritme còmode avança sense problemes. Ara tiro una mica d’ell, tot i que més endavant necessitaré la seva ajuda. Passem per la pujada de la Creueta a través de corriol tècnic amb pujades i baixades on es fa difícil agafar un ritme. Cada trepitjada és diferent i cal prestar atenció per no caure. Baixada fins a Malanyeu on trobem el segon avituallament. Quilòmetre 21 i anem sobre el temps previst, 3h11′. Com en cadascun dels avituallaments ens trobem voluntaris que ens carreguen aigua als bidon i ens ajuden en tot. Tu només cal que pensis que vols menjar.

Foto: Uri Batista

Foto: Uri Batista

Sortim de Malanyeu i ens dirigim a la Nou del Berguedà. Abans tocarà pujar fins al Graell de Pujals i còrrer per 9 quilòmetres, molts d’ells tècnics. Per començar tenim una grimpada amb corda i escala. Just en aquest punt i quan comença la pujada forta i interminable ens trobem al Uri Batista, gran fotògraf que ens dispara amb la seva càmera. Les vistes valen molt la pena, si aixeques el cap veus el Cadí, el Pedraforca, la Central Tèrmica, la Baells i les muntanyes de l’Alt Berguedà. Un cop a dalt comença una primera una primera part de baixada que acaba en un tram de pista forestal, aquí girem a l’esquerra i fem una darrera pujada que fa que les cames s’enrampin lleugerament. Ara si, baixada llarga i dura fins a la Nou. Començo a baixar darrera del Guillem, ell baixa millor i jo vaig més segur. Bueno més segur fins que no sé que xuto amb el peu dret i quan em dono compte estic aterrant de morros al terra. Em foto una bona òstia i per sort és en un corriol tou amb no gaires pedres. Parem uns minuts per netejar les ferides del genoll esquerra i evaluar els danys. M’ha saltat el tapping del genoll esquerra, ferideta i cop al colze esquerra, guant esquerra trencat, cop i ferida al maluc esquerra i un bastó trencat. Continuem baixant xino-xano i estic endolorit. Començo a veure els fantasmes de l’any anterior i veig un possible abandonament a La Nou una altra vegada. Baixem lentament i de mica en mica el dolor afluixa i veient que les ferides són petites veig que podré continuar. Per fi arribem al poble de La Nou, i just a l’entrada veiem a la Llúcia i al Siscu, animant i fent-nos fotos. 

Foto: Siscu Olmos

Foto: Siscu Olmos


Els hi explico la caiguda i els hi dic que em trobo bé per continuar. Li demano a la Llúcia si em pot portar un pal del cotxe per poder continuar. Parem una bona estona que aprofitem per menjar un plat de pasta, fruita i beure líquid. Carreguem i ens refresquem. Abans de marxar arriba l’Abel i veig que va bé. M’acomiado de la meva familia i ara ja els veuré a La Pobla de nou. Última refrescada amb la manguera i reprenem la maxa.

Foto: Llúcia Olmos

Sortim de La Nou primer en lleugera baixada i en pocs metres comença una pujada que no acabarà fins a dalt dels 1654 metres del Sobrepuny, també conegut com el Putu Sobrepuny. En menys de 4 quilòmetres guanyem gairebé 900 metres d’alçada. El corriol al principi és pedregós, en moments frondós i amb bardisses i més amunt ample per treballs de deforestació i al final corriol de muntanya. La idea amb el Guillem és intentar agafar un ritme còmode i no parar fins a dalt. I així anem fent, avancem a uns quants corredors i en poc més de 1 hora i quart arribem al cim. Parem un parell de minuts per fer-nos unes fotos i gaudir d’unes vistes immillorables.

Comença una llarga baixada. Primer una baixada directe on calen mans per agafar-se als arbres i després corriol amb força desnivell. Controlant molt el desgast de cames anem baixant sabent que encara ens queda una part dura de cursa, però com a mínim el Sobrepuny ja ens l’hem tret de sobre! Ens treiem uns quilòmetres més de baixada per pista forestal fins arribar a una zona de pícnic. Allà ens tobem un avituallament extra d’aigua abans de començar a pujar a Sant Romà de la Clusa. La calor comença a intensificar-se, així que carregar bidons i refrescar-se es torna obligatori.

La pujada no és gaire llarga però es fa interminable. Menjo un turronet de Vicens Sport i amb això arribo en condicions al quart avituallament. El Guillem pateix més i començo a tirar d’ell. Marco ritme i s’enganxa a mi. Per fi arribem a Sant Romà de la Clusa! Estem al quilòmetre 38 i portem 7h20′. El Guillem s’apodera de la síndria i jo d’un entrepà de formatge. Menjo també síndria i bec un got de cola. Recarreguem bidons i em remullo amb una dutxa d’aigua freda! Ara si, podem encarar els darrers 14 quilòmetres amb pujada al Padró inclosa!

Sortim pujant pel GR. La pujada fins al Padró serà llarga peró no serà tan dura com la del Sobrepuny. El primer tram és frondós i la calor la mantenim a ratlla. Em trobo bé i amb energia i començo a pujar amb ritme. Amb nosaltres puja el David, un noi de l’equip Matxacuca. Al principi anem tots tres, però abans d’arribar al final de la part boscosa el Guillem em demana que baixi una marxa.

Comencem ara una zona sense arbrat. Així que per sort l’airet que corre fa més suportable la calor. Continuem amunt i ens trobem un altre avituallament extra d’aigua. Per sort ens podem refrescar i carregar bidons de nou. Ho agraïm perquè fins al Xalet del Catllaràs tenim un trocet i més val portar aigua de més. Fem un bucle per arribar al Padró i ens fan baixar primer i pujar després per un corriol obert per l’organització. Maleeixo al Gerard Freixes perquè a qui no se li enrampa un quadriceps se li enrampa una cella. Impossible còrrer, així que a caminar i que passi aquest tram. Quan ens donem compte arribem al Padró, el punt més alt de l’Ultra del Catllaràs amb 1764 metres. Parem i després d’una foto pel record comença una baixada de 6 quilòmetres fins a La Pobla.

Comencem a baixar per un corriol obert per l’organització. On no hi havia res ara es camí tècnic on cal anar amb els cinc sentits. Ens ho passem bé baixant i després un tram de pista forestal arribem al deforestat Joc de Pilota (han destrossat un emblema del Catllaràs, espero que les autoritats facin el que calgui per a que no torni a passar). Continuem baixant i avançant a alguns corredors fins al Xalet del Catllaràs. Aquí parada ràpida per carregar aigua i menjar algunes xuxes. Portem 9h29′ el que significa que si fem els darrers 3 quilòmetres en 31′ baixarem de les 10 hores que era un dels nostres objectius. No és impossible però caldrà còrrer molt i amb 48,5 quilòmetres a les cames i la calor de les 15:30h serà un bon esforç final. Ara vaig tocat de peus i les cames no van fines i el Guillem ara va més fresc que jo, així que m’anima i tira ell muntanya avall.

La veritat és que o s’ha fotut un coet al cul o no entenc la velocitat amb la que baixa. M’obligo a seguir-lo i el corriol tècnic per la zona de l’empalme passa ràpid. Correm molt i mirant el rellotge veig que si no ens adormim ho podem aconseguir, això si, per poc. El corriol que va a parar al GR de Falgars fa lleugera pujada i aquí la calor és forta. Afluixem una mica i un cop al GR un altre cop avall com si no hagués demà. En algun moment em passa pel cap frenar i arribar per sobre de les 10 hores, però apreto dents i tiro i tiro fins que veig el Parc d’Aventures. Ens queda menys d’un quilòmetre i ho podem aconseguir. Avancem a dos corredors més i ara ja estem gairebé a l’Ajuntament de La Pobla. 9h59′. Ens quedem 120 metres i ho aconseguirem. Arribem a la Plaça del Fort i alla veig als meus sogres i a la Llúcia amb les càmeres en mà! Baixarem de les 10 hores! M’agafo de la mà del Guillem i amb un saltiró creuem plegats la linia d’arribada. Som feliços tot i estar destrossats.

Foto: Llúcia Olmos

Foto: Klassmark

Foto: Llúcia Olmos

Ens fa mal tot i les cames estan al límit de les rampes. Ens quedem al terra una bona estona bebent el recuperador i aigua a l’ombra. Vull treure’m les sabatilles per refredar el peus però les rampes m’ho impedeixen. Sort del Juli que m’ajuda i me les treu. Ni el Kilian té aquesta ajuda! Gràcies Juligaan!!! Jo et rebatejaré com a Juligraaaaan! 

Foto: Siscu Olmos


Només 8 minuts més tard arriba l’Abel amb la seva filla agafada a la mà, quin gran moment! M’alegro molt per ell! És una gran persona que he conegut aquest darrer any a La Pobla!

Per fi acabo per primera vegada l’Ultra del Catllaràs. Ha sigut dura però espectacular. El dissabte s’acaba amb unes birretes amb la Llúcia i el Juli. Imprescindible aquestes xerrades de radio i de la vida amb l’amic de Girona!

Acabaré agraïnt al Gerard Freixes pel tracte rebut en tot moment, un plaer haver-te conegut. Infinites gràcies a tots els voluntaris que ha fet fàcil les coses, sou imprescindibles! Moltes gràcies a Salomon i Mizuno pel material que he pogut utilitzar durant l’ultra i durant els entrenaments. Imprescindibles també l’ajuda de Vicens Sport que gràcies als turrons no m’he quedat sense energia en cap moment. I com no estic agraït a tots els amics que s’han interessat i m’han preguntat, als meus pares pel suport i als meus sogres i a la Llúcia per la paciència i venir-me a recollir a l’arribada i donar-me l’energia per acabar a La Nou!

La menció final és per al Guillem Marchal, que em fet un equip imbatible i que si tenia dubtes de cara a l’Ultra Pirineu, ara tinc clar que amb la col·laboració mutua tenim més a prop la linia d’arribada. Ho aconseguirem plegats! Gràcies, moltes gràcies!!

Foto: Siscu Olmos


– Move de Suunto: http://www.movescount.com/es/moves/move168744793


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: